Metamorfosi??

Un relat de: girasol

Hauré de convertir
els meus cabells
en les cordes d'una arpa
perquè sentis la meva música?

Hauré de ser tempesta
en un mar de trons
i fum, perquè sentis
la força dels meus dits?

Hauré d'aconseguir
que els meus ulls
brillin com el mar,
perquè vegis l'horitzó dels meus somnis?

Hauré d'arrancar
cadascun dels meus somriures
i plantar-los al desert,
perquè creguis que poden ser llavor de fruits?

Hauré de recuperar
els anys d'infantesa,
perquè vegis que sóc lliure
i que el cor dicta les regles del meu món?

Hauré d'interpretar
el món com un teatre,
perquè descobreixis
que t'estimaré fins l'últim acte?

Hauré de mudar la pell
i vestir-me de vent
per poder-te acaronar.
Però entendràs que no és l'oratge qui t'abraça?

T'allargo el cor
(potser hi ha boira
- i no hi veus-...

o t'has unit al sol? ) 30.ag04

Comentaris

  • Giser | 02-12-2004 | Valoració: 9

    Un poema ple d'imatges meravelloses. Senzillament molt bo.

  • ben trobat[Ofensiu]
    Trena | 01-12-2004

    Molt, molt bonic! m'han encantat les metàfores!!!
    trobo que estan molt ben trobades.
    Seguiré llegint-te,
    -Trena-

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

85100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol