METAMORFOSI

Un dia en Joan Anton, veterà traçador de pintades reivindicatives, va descobrir horroritzat que havia perdut el laconisme brillant de sempre. Primer se li assecava la pintura al pot: massa reflexió. Després es va adonar que allò que abans sintetitzava amb una consigna ràpida, punyent però sobretot efectiva, necessitava ara una glossa analítica i impossible de reflectir en una paret. I menys encara de manera clandestina, romàntica i heroica. Quan es va adonar que els conciutadans, lluny de retreure-li que els embrutés les parets amb el seu discurs arnat, se'n reien de l'afany alliçonador, en Joan Anton va optar per centrar-se en la seva vida professional i personal, irreprotxable d'altra banda.