METAMORFOSI

Un relat de: Joanet1965

Un dia en Joan Anton, veterà traçador de pintades reivindicatives, va descobrir horroritzat que havia perdut el laconisme brillant de sempre. Primer se li assecava la pintura al pot: massa reflexió. Després es va adonar que allò que abans sintetitzava amb una consigna ràpida, punyent però sobretot efectiva, necessitava ara una glossa analítica i impossible de reflectir en una paret. I menys encara de manera clandestina, romàntica i heroica. Quan es va adonar que els conciutadans, lluny de retreure-li que els embrutés les parets amb el seu discurs arnat, se'n reien de l'afany alliçonador, en Joan Anton va optar per centrar-se en la seva vida professional i personal, irreprotxable d'altra banda.


Comentaris

  • Magnífic![Ofensiu]
    Vladimir | 21-12-2010

    Noi! És ben inhabitual trobar per aquí un text tan lúcid, imaginatiu i tan brillantment escrit! I a més amb picada d'ullet als que som kafkians...

    T'he descobert per atzar i vaig a investigar la resta de la teva "obra". Mentretant, però, em faria molta il·lusió publicar aquest text al meu bloc dedicat al microrelat en català: La bona confitura

    Espero que rebis avisos sobre els comentaris. Si és així, ¿em podries escriure un mail a jmvladimir@gmail.com i comentariem això de la publicació al meu bloc? Encantat d'haver-te descobert.

    Vladimir.

  • ambre | 06-07-2006

    hehe
    ...se li assecava la pintura al pot: massa reflexió...

    Ja no queden parets per fer pintades reivindicatives, ara els grafiterus com a molt posen "Xupa Aquí"

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: