Metalcore

Moviments espontanis, radicals, estranys, poc peculiars. Era seductora la seva veu. Un grup de metalcore. Un baix, una guitarra, el cantant i el bateria. Pura unió de sons que no et deixaven indiferent.

Un nou món de música. Guturals transcendents a tota veu humana. Passió de dintre. El public imita els moviments del cantant. Els braços com avionetes, bruscos. Quasi em rebassen el cap nombroses vegades.

Jo, ensimismada dins aquell nou món que acabava de descobrir. Potser perquè el cantant em va captivar des del primer moment. Pel mig llarg, negre, amb lleugeres ondulacions. Blanquet de pell, tatuatges pels braços, uns braços que no eren de gimnàs. Vestit amb tons grisos i negres, quasi satànic. Però el que més em va emocionar va ser la seva passió.

El pel humit, bevia ron per aclarar-se la veu (incomprensible). Ens mirava, cantava. Diu gràcies i bon nadal. Ah si, era el dia de nadal, i deia que encara portava la resaca de nit bona.