Cercador
Mestre, on puc trobar el sentit a la vida ?
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Si cal, esbotzaré portes per alliberar-me de la pròpia pell.
Sortiré i evitaré refugis, doncs vull quedar xop de temps
per trobar el sentit a la vida, i encara no veig el far .
On el trobaré, Mestre ?
Potser en la rebuda d’un somriure confident
sota uns ulls cristal.lins, de mirada calma, que mostren el fons
mentre parlen d’amistats llaurades ?
O en l’amor de la parella quan ,embriagats en l’Oasi de Paradís,
ens desinhibim, insaciables, menjant fruits de passió
i en la ressaca, sabent-nos febles, volem estimar-nos encara ?
Digueu-me , Mestre …
El trobaré en la família ? I no parlo ja d’amor excels,
sinó del sentir de la sang dinàstica que corre per les nostres vides
tot recordant-nos que som hereus d’un miracle que cal preservar.
El trobaré en aquest batec ?
O en aquesta veu, que em parla des de dins, incapaç de mentir,
que no vol perdre l’esperança en mi i m’allarga la mà quan caic
i m’empenta a seguir sense espolsar-me ni eixugar-me les llàgrimes ?
On el trobaré ? Doneu-me llum !
Ja sé que la roca més dura s’acaba esquerdant per deixar pas a la vida,
i, sé ,que tots patirem la ferida del dolor etern mentre germinin llavors
però em sento fràgil quan noto la mel a la boca i em mullo de pol.len daurat.
I què els dic als meus fills, Mestre, si els he mentit ?
Si els he fet el llit amb plomes d’amor i els he acotxat amb cançons de seda,
si ara descansen confiats…
I demà trencarem junts els miralls còncaus, plens de somnis d’infantesa.
Comentaris
-
Cal seguir creient[Ofensiu]free sound | 08-12-2011 | Valoració: 10
...en els nostres somnis...
En una vida plaent i diferent,
ben bonica simplement.
Les coses venen soles,
les bones i les no tan bones,
així que entre una i altra,
riurem les persones...
Gràcies. -
Aquesta poesia[Ofensiu]Nonna_Carme | 26-10-2011 | Valoració: 10
que deixa via lliure als sentiments, als interrogants i als dubtes que , un moment o altre, tots ens fem a la vida.
Un poema preciós, Joan ! M'ha encantat.
Una abraçada, mestre.
Nonna -
Bell i profund poema[Ofensiu]joanalvol | 23-10-2011 | Valoració: 10
És un clam que surt de la pregonesa. Exaltació dels sentiments. Un obrir de finestres en cerca de la veritat que no ha estat mai ben entesa.
“I què els dic als meus fills, Mestre, si els he mentit?
Si els he fet el llit amb plomes d’amor i els he acotxat amb cançons de seda,
si ara descansen confiats…”
Encara hi ets a temps, els hi pots dir la veritat, que anaves enganyat, que tot ha estat com una patata calenta que ha anat de mà en mà, i que ara et crema.
Una abraçada
Joanalvol -
Forces de veritat[Ofensiu]Bonhomia | 12-10-2011 | Valoració: 10
És clar que si, una bona filosofia que podria representar les dues cares de la lluna, però qualsevol lluna, una experimentació molt polida.
Sergi -
Bona pregunta[Ofensiu]Josep Ventura | 11-10-2011 | Valoració: 10
I bon poema , segurament dins de la poesia si pot trobar un trosset
del sentit de viure
Salutacions
Josep
-
El mestre ets tu..aqui està la mostra.[Ofensiu]magalo | 11-10-2011
Belles paraules acompanyant aquestes preguntes. Si és que hi ha un mestre, hauria de ser ell qui respongués. Si no obtenim resposta, crec que és perquè la tenim nosaltres. El mestre ets tu, ell, jo, i tots.. i penso que el sentit de la vida és la nostra propia vida. Si no és així, estaré encantada de rebre el mestre perquè m'ho expliqui.
un peto Joan
Marta
Valoració mitja: 10
