M'estimo, no m'estimo...

Un relat de: joandemataro

El dia que la margarida
vaig desfullar
mal averany em dugué.
M'estimo, no m'estimo…

Allà on altri veu dolçor
jo hi veig debilitat.
No m'estimo, m'estimo…

Allà on veuen esforç i entrega
jo hi veig inseguretat.
M'estimo, no m'estimo…

Allà on veuen benvolença
jo hi veig convinença.
No m'estimo, m'estimo…

Falsari em sento,
en un laberint, perdut…
El dia que la margarida
vaig desfullar:
No m'estimo - em va dir.
I la va encertar de ple.

Photobucket

Comentaris

  • Un poema molt original...[Ofensiu]
    bellissima | 15-11-2010

    ...ple d'imatges bellíssimes. I amb un final genial.

    D'altra banda, estimat Joan, et respondré pel que fa als nicks. Em sap molt de greu que t'hagis decebut, però aquí compten els textos i els poemes. Tot allò altre és aliè, no trobes? No crec que això tingui cap importància, sinó que, al contrari, és bo, perquè així llegeixes i valores el text sense cap perjudici.
    A més, aquest joc pot ser força estimulant.

    Pel que fa la foto... et repto a descobrir-ho tu mateix. Espero poder conèixer-nos a la propera trobada. Així jo també podré saber la cara que fas, d'acord?

    Un petó molt gros.

  • M'estimo[Ofensiu]
    Naiade | 11-11-2010 | Valoració: 10

    Una poesia molt original i de construcció enginyosa. Quasi tothom ha fet algun cop, arrencar pètal a pètal amb m'estima, no m'estima... Sembla una juguesca divertida on tots esperem que ens surti m'estima. Però m'estimo no m'estimo ja son paraules majors i has fet com una confessió publica del que molts negarien però els sortiria el mateix.
    De vegades costa dir m'estimo, però s'ha de lluitar i trobar el que vol el nostre jo més intern ( difícil però no impossible) i aconseguir dir un M'ESTIMO ben gran i sincer.
    Et felicito Joan has fet un gran poema amb missatge.

    Una forta abraçada

  • Un crit a la normalitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-11-2010 | Valoració: 10

    El títol i el tema m'atrauen. Ja em conèixes.
    Estimar-se, valoració sincera del que hom ets, sense comparacions, és el normal.
    No estimar-se és una resposta a una fletxa d'inseguretat.
    Cal trepitjar fort el laberint emocional personal i deixar mongetes per no perdre's.

  • Confidència[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-11-2010

    Un curiós poema el teu, Joan,
    escrit des del "jo" despullat d'artificis,
    que aconsegueix que qui el llegeix tingui la ferma sensació d'haver escoltat una confidència compartida a cau d'orella, d'aquelles que apropen a les persones unes a les altres.

    T'envio una abraçada plena d'estima,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

418 Relats

2067 Comentaris

235013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan