M'estimes?

- Josep, m'estimes?
- Ja hi tornem a ser. Sempre aquest renoi de pregunta!
- Ja. Com que no m'ho dius mai!
- Dona, sí que t'ho dic. Moltes vegades!
- No, moltes vegades, no. Sempre t'ho he de demanar!
- Mercè, si ja ho saps!
- Ja ho sé, ja ho sé... doncs no, no ho sé! Si no m'ho dius tu, no ho sé. Si ho sabés, no t'ho demanaria!
- Escolta, Mercè. Sóc aquí amb tu, no? Si no t'estimés, no hi seria!
- Això ho dius tu. Podries ser aquí per molts motius. L'estimar-me o no pot ser secundari.
- Va, dona, et creus que viuria amb tu si no t'estimés?
- Potser sí i potser no.
- Doncs estàs molt equivocada!
- Potser sí, però potser no. Conec moltes parelles que viuen juntes i no els uneix l'amor, precisament! Mira l'Elsa. La pobra va tornar a casa i només va trobar una nota del seu marit dient-li que se n'anava una temporada, que havia de pensar, de reflexionar, de trobar-se a si mateix!
- Veus, Mercè? El seu home va dubtar dels seus sentiments i va preferir separar-se per aclarir-se. Fins aquell moment havien estat molt bé, s'havien estimat molt i quan es va acabar l'amor, es va acabar l'estar junts.
- Això ho dius tu!
- És així com et dic. La gent no estan junts per estar-ne! La va deixar d'estimar i es van separar.
- No, no, Josep, no va anar així. El seu marit, el Joan ja feia temps que s'entenia amb una altra dona, amb la Clara. No et recordes de la Clara? També havia anat a darrera teu.
- Però què dius, boja? Nosaltres dos només vàrem ser amics, res més!
- Ja, ja, no em facis riure. Si semblava que es fonia només de veure't! Sempre pendent del senyor, sempre a la teva vora!
- Bajanades. Era una amiga, com tantes d'altres. Érem amics i prou.
- Doncs, si tu ho dius... m'ho he de creure, ha, ha, ha! Però el Joan va deixar la seva esposa només per anar amb aquesta altra dona, no perquè precisament en aquell moment hagués deixat d'estimar la pobra Elsa.
- Bé, ni que sigui així, i això que té a veure amb nosaltres dos, Mercè?
- Res, potser. Però qui sap!
- Escolta, dona, no estaràs insinuant que tinc una història amb una altra?
- Pobre de tu! Només vull dir que ja no m'estimes, potser, i que estàs aquí amb mi per rutina, per covardia o, simplement, perquè et renti la roba i et faci el menjar. I que quan en trobis una altra que t'agradi més, em deixaràs i en pau.
- Tens molta imaginació!
- No cal tenir-ne gaire per pensar així, Josep. Sempre estàs seriós. Cansat. Apàtic. No tens detalls amb mi. T'oblides de les dates assenyalades.
- Ja està. Ja havia de sortir. Aquest any em vaig oblidar del dia del teu aniversari. No, ni això. Només que et vaig felicitar al vespre i no a primera hora del matí, com volia la senyora.
- Quina diferència amb abans! Encara recordo que, només tocar les dotze de la nit, ja em felicitaves el sant i l'aniversari.
- Abans era abans... i ara és ara. Però em sembla que no et pots queixar. Saps què? deixem-ho estar. Si vull, jo també trobo coses per no estar content, moltes coses, però m'aguanto, saps?
- Ja està, ja t'has enfadat. Només perquè t'he demanat si m'estimaves. Si m'ho diguessis alguna vegada, ens estalviarem les discussions.
- Ja t'ho dic, Mercè, ja t'ho dic. Moltes vegades.
- I si m'ho demostressis, ni que fos de tant en tant, ja no t'ho hauria de demanar!
- I doncs, que no t'ho demostro? Vine, acosta't, dona.
- No, no em fotràs pas. Tot ho vols arreglar amb una carantoina. I hi ha coses que no s'arreglen tan fàcilment!
- Ai, Mercè, com estàs avui! Doncs no vinguis, cony!
- Veus com no m'estimes? No tens paciència, t'enfades de seguida! Tu no m‘estimes!
- Tornem-hi. Deixem-ho córrer. Mira, ja són les deu. Comença de seguida la pel·lícula.
- La televisió, sempre la televisió!
- Tampoc no t'està bé que miri una mica la tele abans d'anar a dormir? Estàs neuròtica, Mercè! No te la miris tu si no vols, però a mi m'agrada reposar bo i mirant una bona pel·lícula. Ja ho saps.
- Mira't la maleïda pel·lícula! Jo ja callo, com sempre!
- Això, doncs calla, va.
- Jo me'n vaig al llit. Bona nit, Josep!
- Doncs bona nit, Mercè!