m'EstimES?

Un relat de: AnNna

Piiiiip!-el timbre del contestador indicava que la Laura podia parlar.

-Ei... carinyo! Carles? Sóc la Laura! Què fas? T'he trucat un munt de vegades i no m'agafes el telèfon... Per què? No ho sé... però per això ja no m'imaginava que em contestaries aquest cop. Però porto massa temps aguantant-me i ara t'ho diré. M'escoltis ara, o més tard, em deixaràs parlar. Aquest cop sí.

Quant de temps fa que no parlem tu i jo, a soles? Quant ha passat des de l'última vegada que em vas dir una paraula bonica? Carles, et necessito. Necessito veure't, necessito sentir-te. Ets el millor que m'ha passat a la vida. Però aquests últims dies estic dubtant una mica. Realment m'estimes tu? O estem... per estar? No ho sé... I si la resposta a la primera pregunta és que sí, per què no m'ho dius? Tant costa pronunciar un "T'estimo"? Un "carinyo", un "amor"? Jo sé que tu amb un petó ja estàs content, però el que és sentir tot l'afecte que et té una persona mitjançant una sola paraula... per mi és el millor del món. Recordes els primers dies, quan em fonia al escoltar la teva veu profunda, dient-me tot el que volia sentir? Em sentia la noia més feliç de l'univers. Així doncs, per què ara et costa tant? És el temps? La rutina? Carles... jo no sé què dir-te. Potser és que ja t'has cansat de mi. Potser la resposta a la pregunta és que no. I això em doldria tant, Carles... No ho saps prou. Desitjo amb totes les forces que no sigui així. Carinyo, m'estimes? Què sóc per a tu? Si és el que vull sentir, torna-m'ho a dir que ja no m'en recordo. Refresca'm la memòria fent-me sentir com el primer dia. Digue-m'ho a cada instant que tinguis. Si és el contrari, no vull saber què faré.

Si us plau, quan escoltis aquest missatge, truca'm. Carles, crec que aquesta vegada té prou importància com per deixar passar la trucada sense fer-ne cas. Espero la teva resposta. Amor, t'estimo més que mai.

A l'altra banda del telèfon, la veu del Carles va murmurar un insegur "T'estimo", malgrat la Laura ja havia penjat l'auricular.

Comentaris

  • Una paraula màgica...[Ofensiu]
    lorien | 10-01-2005 | Valoració: 9

    Com n'és de difícil dir la paraula màgica, t'estimo, perquè ens costa tant als humans.
    Sobretot als homes, serà perquè tenen por del que aquesta paraula suposa, del lligam que uneix amb la persona que la rep...
    No ho sé però em sembla que totes les dones ens hem trobat en un moment o altre com la protagonista d'aquest relat.

    Bé em despedeixo, estic intentant entrar a la teva web personal, però no em deixa, ja ho provaré d'aqui una estona.

    No deixis mai d'escriure,
    un petó i fins aviat
    Elena

  • QUIN FINAL![Ofensiu]
    Capdelin | 24-12-2004 | Valoració: 9

    el text, insistent
    la trucada, cara
    el Carles, mut
    la Laura, matxacadora
    el guió, ple d´interrogants
    Telefònica, fregant-se les mans
    la mare, esperant que pengis
    l´amor, en suspens
    el "t´estimo", amb compta-gotes
    però el FINAL... fantàstic!!!

    en la foto no somrius... te la van fer després de la trucada...?
    je je je
    ( per culpa teva se m´ha pegat aquest vici de fotre per tot arreu aquest "je je je" )

    un petó...

    AnNna:
    primera n = noia
    segona N = nena gran
    tercera n = ninguna com TU!!!
    ja ja ja, je je je, ju ju ju!

  • mistika | 05-11-2004 | Valoració: 10


    MENKANTA!FANTASTIK!GENIAL!
    AnNna tots els teus relats m'agraden molt però aquest sens dubte és el millor!
    Quantes vegades m'he sentit jo d'aquesta manera?quantes hauria expressat, escrit jo el mateix? es q sembla q no pero un T'ESTIMO dit amb carinyo a cau d'orella fa MOLT

    UnA aBrAçAdA!!

  • Intensitat[Ofensiu]
    Bartomeu Carles | 11-10-2004

    Volia felicitar-te pel relat. És tan sincer, tan intens en la seva interpel.lació que, llegint-lo, m'he quedat glaçat.

    Que difícil que és, a voltes, atrevir-se a expressar els sentiments (i tant que ennobleix i humanitza fer-ho!). Que costerut intentar fer el camí amb algú que no ens dóna allò que nosaltres oferim.

    I no obstant, la porta segueix oberta. Amb el temps és possible que sigui prou valent/a per traspassar-la i dir-nos un "t'estimo!" intens i sincer (no pas a distància, covardament aixoplugat en la solitud de la seva cambra).

    Enhorabona pel to i per com està escrit.

    Endavant, AnNna!

  • Un regal![Ofensiu]
    Tiamat | 03-10-2004

    Aquesta nit jugo a ser una reina maga (tot i que sóc republicana), i m'estic dedicant a regalar els meus relats a alguns autors d'aquesta web, pels motius que siguin, perquè us els trobeu demà al matí quan obriu la pàgina.
    A tu, AnNna, petita, et regalo "POR: un relat eccepcional amb un títol eccepcional", perquè vaig llegir la frase que sortia al posar la rateta sobre el títol d'aquest relat a la teva web.

    Una abraçada!

    Tiamat

  • eis, anem a comentar[Ofensiu]
    Tiamat | 23-07-2004

    bé, per començar, agraïr-te de nou el munt d'afalacs teus que vaig rebre l'altre dia... vulguis que no, sempre fan il·lusió.
    no em fa res en absolut que hagis posat un meu escrit a la teva web. Ara bé, l'he anat a visitar, i he vist que també hi havia un poema del meu avi (el de les mosques). Tampoc em fa res. T'agraïria però, que posessis qui és l'autor, això sí... en el meu ja he vist que ho has fet, estaria bé que fessis el mateix amb els altres.
    M'he llegit uns quants dels teus relats, i vaja, veig que ets molts més sentimentalista i profunda que jo :P però tranquila, l'etapa per la que diria que estàs passant, jo mateixa també l'he passat (vaja, potser no tan forta, i de pessimista no ho he estat mai gaire..), aquesta mena de sentiment que no saps massa quin és el teu lloc, que ningú t'enten i que no entens a ningú. Però vaja, amb el temps descobreixes que ja hi ets, al teu lloc, perquè el teu lloc és justament allà on ets, que absolutament TOT té coses bones i que és molt entretingut buscar quines són, i com més ho fas, més pràctica hi tens i més ràpid les veus, i sobretot, això és una mena de consell que et dóno, perquè veig que ets una noia amb tendència a fer una bola de tot el que et passa..: si no ets feliç per una banda, tira cap a un altre costat. Així de senzill! Al cap i a la fi, l'objectiu d'aquesta vida és ser feliç ARA. (llavors cadascú és feliç a la seva manera, lluitant per la seva terra, estudiant una carrera sense sortida, menjant-se les ungles del peu, això és igual!). Així doncs, no et rallis tant i vinga, a disfrutar!

  • m'encanta[Ofensiu]
    Bianca | 21-07-2004 | Valoració: 10

    Annna guapa m'encanta aquest relat.sempre que el llegeixo m'emociono i el dia que el vas llegir a la radio més encara.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: