M'estimaràs...mentiré

Em passo el dia planejant,
El dia en que et torni a veure...
Et besaré, t'abraçaré...
De moment no tinc res més,
Per aquí la ciutat és fosca,
Doncs la llum la poses tu,
De moment és ombra la que l'abraça,
La meva tristor.
Et besaré, t'estimaré...
Com ningú ho ha fet mai.
T'ho asseguro.
Avui plou,
Tot segueix igual que abans,
Només falta el teu somriure,
Només falta un bes teu,
Una carícia, la teva presencia,
Només faltes tu.
Et besaré, et mimaré...
Com ningú ha gosat fer-ho mai.
I ara em calmaré,
Perquè no notis que he plorat,
Mentiré,
I ara em calmaré,
Perquè no notis que t'espero,
Mentiré.
Et besaré, t'abraçaré,
t'estimaré, et mimaré...
Com ningú s'ha atrevit mai.
La gent em mira encuriosida,
I claven sa mirada en mi,
I em pregunten on estàs...
Que dic, doncs?
Que t'has anat? Que m'has deixat?
Ja ho sé...Mentiré.
Diré que m'esperes,
En un palau de somnis,
Fet amb núvols,
Amb dolces melodies de fons.
I que em besaràs al compàs dels batecs del meu cor,
I m'abraçaràs, marcant el ritme de la melodia...
I m'estimaràs, com ho imaginat sempre jo...
Em mimaràs, perquè ens envegin els àngels.
I em portaràs a somiar,
Per dintre d'un somni real,
Agafats de la mà...sempre.