MESSIGUAL

Sí senyor, colors al vent en qualsevol edat, clar que sí! I per quina raó no es poden portar als seixanta anys? Què passa, que s'ha de vestir de negre en aquesta edat? No senyor! Si no ho pots fer ara, quan ho faràs? Felicitats per la sinceritat i per dir les coses com cal. Una abraçada Jaume.

Aleix

Com més grans ens fem, més agosarats. Com ha de ser. A la nostra joventut no era gens fàcil lluir segons quina roba. Primer, pels preus i segon, perquè a Lleida tampoc no hi havia tanta oferta, diguem-ne “llampant”, com ara. Recordo que als vint-i-tres, als anys dels hippies, em volia comprar un jersei vermell ben llarg, fins al genolls. Impossible. Finalment vaig optar perquè una amiga de la família me’l confeccionés expressament per mi. Encara recordo la cara de les monges del Mater –en aquell temps donava classes de llatí al seu col·legi– en veure’m vestit amb aquell súper jersei i amb el cabell llarg –aleshores encara en tenia. I és clar, em van cridar l’atenció. La meva resposta va ser contundent –un té el seu amor propi. Germana, què és més important l’aparença externa o la manera de donar les classes? No em va contestar. Això sí, l’any vinent ja no em van renovar el contracte.
Això no obstant, sempre m’ha quedat el dubte de si ho van fer pel meu aspecte, per la meva rectitud i inflexibilitat a l’hora de puntuar prescindint de cognoms i altres prerrogatives, o perquè encara no tenia acabada la llicenciatura. Sigui com sigui, va ser una bona experiència.

Ara bé i tornant al teu jersei, una pregunta final. Hi hauria la possibilitat que al taller de confecció s’haguessin equivocat a l’hora d’enganxar l’etiqueta? Ho has comprovat? Ho dic perquè, a vegades, el concepte outlet sol ser sinònim d’ aquell altre de “tares”.

Així i tot, admiro el teu sentit de l’humor. Per tant, si a tu “tessigual”, a mi, també. Sí senyor!

Raül