M'esperen al mar

Un relat de: Jack Dawson

Passejant. El vent m'acariciava la cara i jugava amb els meus cabells mentre jo anava caminant per la vorada de la platja.
La sorra s'enganxava als meus peus i em besava la pell, mentre l'olor de l'aigua m'embriagava, i el soroll de les onades semblava xiuxiuejar-me a l'oïda.
I les seves paraules eren el reflex d'un encanteri vespertí.
La meva mirada no podia apartar-se dels reflexos platejats que semblaven lluitar per sortir a la superfície; tot i així, la bellesa d'aquell espectacle em feia venir ganes de plorar.
A l'horitzó, les gavines revolotejaven al voltant dels núvols pintats de blanc.
No té cap sentit ser aquí avui... ni cap altre dia. Estic buscant quan sé que ja vaig perdre.
Estic esperant allò que sé que no em trobarà. Aquell qui jo sé, no és esperat per ningú.
Però, aquest era el lloc, cert? ... Ell ho va dir. M'ho va prometre. I ell mai trencava una promesa. Deia que trencar una promesa amb una noia era el pitjor que podia passar.
Vaig somriure lleument al evocar la imatge del seu record.
I va ser un d'aquells moments; com tants d'altres com aquest ni havia hagut, que el vaig tornar a veure.
Alt, morè, somrient. Amb els braços estesos cap a mi. La seva mirada burleta dient-me que m'acostés, que aquest cop no es tractava de cap broma pesada de la meva ment.
El veig obrir i tancar la boca, observo com mou els seus llavis i, en mig de la desesperació que s'apodera de mi pel fet de que cap de les seves paraules m'arriba, noto com el cor se m'encongeix.
Angoixada, desvio la cara de la teva aparició i em torno a perdre en el mar, on, el seu blau, es fon amb les llàgrimes dels meus ulls.
Noto com tot el meu voltant es paralitza; el pas del temps es torna més lent i sembla que el següent segon no arribarà mai.
I és en aquell segon que mai no arribarà on noto una carícia a la galta.
Em sorprenc. Reconec el tacte. Em giro.
No és possible. I segurament sap el que estic pensant. La facilitat per llegir-me els pensaments sempre va ser allà per ell; bé, els pensaments, o els ulls.
I abans de que els meus llavis tinguin ni tan sols la possibilitat de formar un ridícul ‘tu', noto com els seus me'ls acaricien.
Quan trenquem el contacte ja és massa tard. Totes les emocions i sentiments que guardava al meu interior s'han desbocat i una sensació de meravellós mareig m'ha sobrevingut.
‘Sh' fa fluixet, ‘tranquil·la, és real'.
El seu somriure es contagia als meus llavis. Gairebé sense ser-ne conscients, som estirats a la sorra. Amb l'aigua de les onades arribant als nostres cossos.
Ens mirem fixament. Els seus ulls em transmeten paraules. Les paraules que eren impossibles de sortir de la seva boca. ‘T'esperaré'.
A la sorra, el seu cos atrapant el meu, les seves mans tancant-se sobre els meus canells.
Tanco els ulls quan la distància entre els nostres rostres s'escurça.
Un toc suau i curt. Subtil.
Obro els ulls. M'incorporo lleugerament.
Em quedo observant el mar. La seva immensitat. S'ha esvaït.
-Faith! -em criden. Em giro cap a les veus-. Vine, que farem tard.
De nou l'aigua banya les meves cames i rodeja les meves mans.
De nou a la vorada del mar on sempre l'esperaré.

Comentaris

  • Excel.lent![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-08-2005 | Valoració: 9

    Carai! Quin encant, quina consistència, quin romanticisme! Està molt bé!

    Colta, si el problema és traduir, ves www.internostrum.com

    T'asseguro que, malgrat a primera vista no ho sembli, internostrum redueix la feina cap a un 70% o 80%, cosa que es nota en menys temps de feina i més comoditat.

  • Camacu, noia de Barcelona[Ofensiu]
    Màndalf | 29-05-2005 | Valoració: 9

    Segueix així, per aquest caminet que vas bé. Crítica constructiva? Escriu més, plises.
    Apa, un altre votet.

  • Yrch | 28-05-2005 | Valoració: 10

    molt bo!m'agradat moltissim!és molt bo... descrius amb una sensualitat i tendresa que és massa... m'encata... tens el meu vot maca!;P

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Jack Dawson

4 Relats

7 Comentaris

6048 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Hola ^^ Sóc una noia de Barcelona de 24 anys, a qui li encanta escriure i que fa el que pot per fer-se mica en mica, un caminet en aquest món tan meravellós que és la literatura ^^ i hem podeu trobar sota el mateix pseudònim a fanfiction i fictionpress
espero que us agradi el que escric ^^ sentiu-vos lliures d comentar! (s'accepten crítiques, constructives, si us plau)
Jack Dawson
'The place where dreams come true...'