M'esperaras?

Un relat de: evaaguilar
“Hola Charlie, com estàs? Espero que bé, més que jo. Et vaig dir que per llegir aquesta carta havies d’esperar un any, i ara et diré el perquè.
El que et vaig explicar del meu promès, que em va deixar plantada a l’altar, és mentida, la veritat és que es va morir. Jo estava desfeta, no ho podia acceptar, ja saps que vaig començar a beure, i molts desconeguts em van haver de portar a casa amb taxi, per això el meu pare va ser tan desagradable amb tu, però si algun dia l’arribes a conèixer veuràs que és molt bon home.
Jo era mol amiga amb la mare del meu promès, la vaig anar a veure al cap d’un temps de la seva mort i em va dir que em volia presentar a un noi molt maco, però jo no ho podia suportar ni pensar-hi, llavors et vaig conèixer a tu, em recordaves tant a ell, els dos hereu amables, forts i confiats, cadascú a la vostre manera. T’assemblaves molt a ell perquè teníeu altres coses en comú, coses petites però que a mi em semblaven importants. Ell i jo també ens vam conèixer al metro com amb tu, i com tu també sempre duia un mocador a la butxaca. Jo estava molt malalta i ell em va cuidar igual que tu. Quan tu i jo vam començar a sortir junts vaig notar que la meva vida tornava a tenir color, creia que era per les similituds entre tu i ell i per això vaig decidir que tu i jo féssim tot el que vaig fer amb ell, de manera que em semblés que no s’havia mort, i que encara estava al meu costat.
Com el dia trenta tres des de que sortíem ell em va portar una rosa vermella a la meva classe de piano, et vaig demanar que tu també ho fessis. També, com ell es va morir al mar, et vaig empènyer i després et vaig salvar. Tot això és una bojeria i ja sé que va ser molt egoista per la meva part i que no està bé, però de vegades el dolor ens trastoca i a més un dia em vaig adonar que no m’agradaves perquè fossis com ell, m’agradaves perquè tu i només tu m’agradaves, però cada cop que començava a ser feliç jo mateixa ho impedia, creia que no estava bé ser feliç, no estava bé deixar-lo marxar, oblidar-lo a ell encara que fos un minut, em sentia com si el traís.
L’únic que podia fer era fer-te mal i no volia, no t’ho mereixies. Jo no sóc així, espero que algun dia t’ho pugi demostrar.
Havia de fer alguna cosa, i perquè nosaltres dos tinguéssim una oportunitat, necessitava trencar amb el passat i oblidar el temps. Espero que durant aquest any m’hagi curat, i estigui preparada per estar amb tu. T’estimo. No et pensis que és que no t’enyori, perquè t’enyoro.
M’esperaràs Charlie? Em pots esperar? Espero que sí, amb tot el meu cor. T’estimo.
Emily.”

Comentaris