M'esbocino com una olla de terrissa.

Un relat de: Conxita Moreno Casal
M’esbocino com una olla de terrissa en caure al terra, no sé pas com me’n sortiré, però tinc el ferm propòsit d’avançar, com un soldat que avança foll de coratge, a desafiar el pànic que li provoquen les bales, però,al cap i a la fi, avançar.

El temps, malgrat comptabilitzat, el copso d’una forma subjectiva, només l’edat cronològica m’indica l’objectivitat d’aquest i em marca el meu rol dins de l’encotillament social.

Si us he de ser sincera, jo m`he aturat una mica més endavant de la meva adolescència, és quan he de posar la meva data de naixement, que per uns instants, sento aquest asincronisme entre la meva edat mental i la meva edat cronològica.

Tot allò que la meva pulsió interior em fa desitjar, i el marc exterior que m’exigeix la “recta actio” és el que condueix la meva vida pas a pas.

M’esbocino, m’esmicolo, però la meva reisilència em fa tornar a recompondré, avançar i mirar poc enrerra, adaptar-me per esgarrapar els pocs instants que m’ofereix la vida, i que són com una ràfega d’aire fresc, que m’embolcalla amb un bri de felicitat.

Comentaris

  • Identificada[Ofensiu]
    Canela fina | 07-07-2020

    M'he sentit molt identificada amb les teves paraules, a mi també em passa que no concorda edat cronològica amb pensament, també em passa que m'esmicolo, també em passa que en recullo els bocins i em recomposo i vinga, endavant!
    M'agraden les teves paraules, ben endreçades dins del caos mental. Abraçada ;)

  • Una olla de les bones.[Ofensiu]
    Nil | 06-05-2020 | Valoració: 10

    M’esbocino com una olla de terrissa en caure al terra....Un bonic començ de relat! Tots en fer-nos grans ens aferrem a l'època de la nostra vida que més ens sentim còmodes. el cos envellint però l'ànima com eterna que és va adaptant-se a que la vida ens portant. A mi em passa que una arruga més una arruga menys, que em veig amb forces de treballar o seduir com quan era jove. Però és un treball i una seducció madura, assenyada, conscient! Això és el que té fer anys.... Saut!, Nil.

  • T'esbocines?[Ofensiu]
    jtinto | 05-05-2020 | Valoració: 7

    Dius: Ara ja, des de la maduresa, he sentit la necessitat de fer-me acompanyar per a aquelles persones que saben compartir el seu interior.

    M’esbocino com una olla de terrissa en caure al terra, no sé pas com me’n sortiré

    No sé en quin estat físic estat, sempre hi ha sortida, compassada a tot el què ens envolta. En el meu cas -73anys-, i havent passat del 2014 al 2017 per quatre operacions quirúrgiques, he trobat una ajuda inestimable en les colles de muntanya, retornant a l'exercici que vaig practicar d'infant i de jove.

    Sempre hi ha temps d'estimar, el què t'envolta, siguin persones, natura, paisatges, activitat, llibres, música i cultura en general.

    Escrius bé.

    Et seguiré

    Josep Tintó Espelt
    5 de maig del 2020

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Conxita Moreno Casal

Conxita Moreno Casal

2 Relats

10 Comentaris

287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Ara ja, des de la maduresa, he sentit la necessitat de fer-me acompanyar per a aquelles persones que saben compartir el seu interior.