Més voldria no saber

Un relat de: Eriverd
Més voldria no saber que no m'estimes!
Desconèixer l'evidència que tu eres.
Ser feliç, tot i enredar-me a la ignorància.
I com mort en pau estar, quan res esperes.

Voldria no saber quant tu m'ignores!
Albirar la joia d'altres vides fugisseres
i cofoi de bonhomia per més dones
gaudir d'altres amors i altres persones.

Voldria no haver mai, tastat els llavis!
I oblidar-te la mirada, d'ulls tan savis.
No coneixe't perfumada de dolçor.
Ni encetant l'opiat verí del teu petó!

Voldria ser confós en mar de dubtes!
Preguntar-me de debò si ets real.
Il·lusió potser, cel d'un bell somni
i alhora el vell miratge infernal.

Voldria, no haver mai més de voler-te!
A cada matinada, tarda i nit.
Ni lliurar el combat per no estimar-te
ni a la fi, tampoc, perdre el sentit.

Voldria no dopar-me amb tu a les venes!
Ni enyorar-te, ja de lluny, marxant d'esquenes,
endoli't pel cor malalt, de velles penes.
Ni versar-te sempre més, als meus poemes.

Més voldria ...
però encara menys,
no ho vull!

Comentaris

  • Error[Ofensiu]
    Eriverd | 18-01-2019

    Hi ha un error, disculpeu.
    Ha de llegir_se :
    "Voldria NO ser confós en mar de dubtes.
    PreguntaNT_me de debò si ets real."

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: