Més que cosina, germana...

Encara que no sàpigues ni tan sols que això va per tu, encara que aquest text es perdrà abans de arribar a les teves petites i fràgils mans, des de aquí vull agrair-te el haver aparegut a la meva vida.

Sou tres, dues menudes i tu, Elena, ja tens quasi l'edat de començar a llegir.
Tu vas ser la primera en aparèixer, així, tan petitona eres, tan sensible...
Amb tu vaig créixer, jo només tenia 10 anys i ja aprenia a agafar un nadó pel caparrí i el cosset diminut.
Amb tu vaig trobar una amiga, i fins uns anys hem estat durant cada dia juntes.
Encara puc recordar, la primera visita que et vaig fer, era a l'hospital, quant vas néixer.
El primer que vaig veure va ser el teu pare plorant d'emoció. El vaig abraçar, jo també era una mica infantil, encara jugava amb les típiques "barbies".
Puc recordar també que portava un vestit rosa amb un dibuix al pit, les dues gometes al cap, amb aquell pel tan arrissat que tenia, i segueix tenen ara.
Tu eres...eres tan petita!
Tenies un nassarró ben xat i molt de cabell negre al cap.
Els teus ullets encara aferrats, just quant vaig guaitar al teu transparent llitet de recent nada, vas intentar obrir un ull, però no vas poder.
Així vas anar creixent, amb aquells ulls tan espavilats i grans que tenies, negres com la nit.
Molt prompte et vas convertir amb la meva millor amiga, i el meu nom va ser el primer que vas començar a pronunciar.
Jo et contava les meves coses, encara que tu no m'entenguessis, i si veies que estava trista em deixaves tot el teu amor. Si plorava, sempre trobava la teva abraçada, aguantant-te sobre aquells peuets encara sense talla.

El temps va anar passant, ja no eres aquell nadó que es dormia damunt els meus braços, o simplement amb una cançó (que jo ten cantava moltes), ja eres una nina que sabia demanar les coses, sabia donar el seu amor encara que no el demanessis i eres la joguina de tota la família. Sempre vas ser, més que la meva cosina, com una germana que mai vaig tenir en realitat.

Mira't tu, vas néixer de les primeres, quanta pressa tenies per sortir, dóna fins i tot gràcia la teva data de naixement, 1-1-2000.

La cosa es complicà quant vas complir els 3 anyets, dues ratetes es van colar dins el teu espai celestial, això no et va agradar gens, veritat Elena?
Sí, van arribar dos membres mes a la gran família, la Sílvia, i la Beatriu. (uf, vosaltres seguiu sent dos bitxos encara).
Que en teniu dos de anys ara? Sí, exacte.
Ja us imagineu, dos terratrèmols, per allà on passaven, pareixen huracans.
La Sílvia, amb la seva gràcia divina, que només ha heretat ella, tampoc se de qui.
La Beatriu, sempre tan tímida i pometa, i la Elena, es va convertir amb la nina més gelosa del món. Sort que encara vaig quedar jo per mimar-te i fer-te sentir especial en aquells moments en que tot eren elogis per les teves germanetes:

"Ohhh, quines dues nines més boniques!" , "Sou l'alegria de la casa eh?" , "No es pareixen en res!"...

Típiques frases que feien que de sobte un plat caigués de damunt la taula, o que algun tassó ple d' aigua rodolés pel terra fent un bassiot.
Que et pintessis els ulls de colorins, i et posessis els tacons de la teva mare per fer soroll mentre les teves germanes, per fi, ja dormien.

Això et va crear problemes, fins i tot que et castiguessin sense veure la televisió durant setmanes, o que no et volguessin dur a casa meva per jugar amb mi.


Ara, les teves germanes ja tenen 2 anys, i tu ja has crescut molt com a persona. Ja tens 5 anys, apunt de complir els 6 aquest gener.
Has canviat completament la teva forma de ser, i m'encanta, m'encanta que els dissabtes em despertis amb aquell petó bavós, o amb les teves mans fresques a la cara, sempre hem fas somriure.

Volia fer-te alguna cosa especial per a tu, i encara que no hagi enviat aquesta carta als reis mags que tant esperes darrerament, volia demanar-los tan sols, que et portin dins un saquet invisible, moltes dosis de felicitat, molts de somriures, com els que tens ara.

Que no se'n portin mai aquesta dolçor que et caracteritza, que mai més et posis gelosa per res, perquè encara que tenguis que compartir el teu terreny amb dues persones més, tu vas ser la primera alegria que ens va tocar.

Només vull demanar que mai et separin de mi, que ens queden molts d'anys per compartir, que encara tenc que ensenyar-te moltes coses sobre la vida, i volia que d'aquí uns anys, si es conserva aquest text, te'n adonis de quant t'estimava, de tot el que vas significar per les nostres vides, i que tots t'adoram.

No deixis d'il·luminar cap dia de la meva vida amb aquests ulls com sols, no deixis que la meva rialla es perdi amb la teva absència, no deixis que et prohibeixin despertar-me prest els dissabtes, i sobretot, no canviïs mai aquesta flama que dus dintre, perquè aquesta es la que et fa especial, molt i per a sempre.