Més que amics?

No me'l trec del cap. Cada moment penso en ell. És l'alegria dels meus dies. Si ell no hi és, jo tampoc. No podria viure sense poder escoltar la seva veu, sense les seves abraçades o sense el seu somriure. Tots els moments al seu costat són inolvidables. Les converses fins tard, les bromes, els riures i les paraules boniques. Perquè sé que ell hi serà passi el que passi, en els millors i en els pitjors moments. Cada racó dins seu és perfecte, la seva manera de pensar i de fer, sap què dir en qualsevol moment per fer-te sentir millor. Fins i tot la seva forma de caminar té el seu encant, i la seva olor té un toc dolç que el fa tan especial... La seva absència és la pitjor de les tortures. L'estimo, l'estimo molt. A vegades penso que seria el meu noi ideal, però no, és el meu millor amic.