Més profund que el mar

Un relat de: Ves per on!
És de nit. Imagino un cel bru i estrellat que contempla el reflex de la lluna plena a la coberta dels iots que dormen dins del port.

A fora, les onades trenquen la puresa de les roques damunt les quals un jove lliura una flor a la seva estimada.

Mentrestant, a les profunditats marines més remotes, la vida és un seguit de casualitats on els colors, els moviments, les sensacions, els instints i les passions formen una barreja d’art i supervivència que es conjuminen per a entendre’s entre si a més de cent metres sota l’aigua.

Imaginació… Tot són pensaments. Obro els ulls i els estels desapareixen. L’única estrella amb llum pròpia és la que hi ha entre els meus braços. No me’n cal cap altra.

I què se n’ha fet, de la lluna? Davant la teva presència s’amaga, acomplexada igual que la madrastra de la Blancaneus, perquè ja no se sent la més bonica.

A fora, les onades ja no copegen les roques, doncs s’estimen més gaudir de la teva mirada enamoradissa i de l’idil·li que es forma entre el vent i els teus enlluernadors cabells ametllats. I sé que mai no trobaré cap flor digna de tu, ja que no n’hi ha cap que s’acosti a la teva bellesa.

I sota aquesta immensa catifa que anomenem mar… Sí, potser hi ha colors, moviments, sensacions, instints i passions, però tot gira al voltant del mateix eix; tot mira en la mateixa direcció. L’art i la supervivència han perdut qualsevol deix d’importància. Ara, l’únic que compta és el teu somriure, que és més profund que el mar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ves per on!

Ves per on!

6 Relats

4 Comentaris

643 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00