Més manies

Un relat de: bloodymaruja
Potser us recordeu de mi: sóc aquella senyora que es va carregar de manies perquè el seu marit ni la mirava, ni li parlava, ni semblava reconèixer-la quan voltava pel pis.
Sí; sóc aquella que es ruixava de líquids pudents i es maquillava el cos de colors impossibles per tal de fer-se veure. Doncs bé, avui, mirant per una escletxa del lavabo he vist la que havia estat jo el primer cop que em van portar aquí. Aquell dia, una infermera em clavà la injecció per deixar de xisclar i, quan els va semblar que ja no mossegaria més, em posaren en una banyera d’aigua ben calenta per treure’m la pintura carabassa. Una dona grossa de color cafè amb llet gairebé m’espella amb un fregall d’espart per intentar treure’m el clavell de moro que duia tatuat al clatell, mig amagat en un sacsó de carn. No van deixar ni un mil•límetre sense fregar. Tant van netejar que em van crear una segona pell transparent com la de les camèlies que jo no m’hauria imaginat mai. Sota aquell tel translúcid hi passava una xarxa blava de venetes fent un dibuix de teranyines que s’encenien com cuques de llum a cada batec del cor. Com que duia els cabells tenyits i no marxava el color, la dona café amb llet me’ls va tallar amb unes tisoretes sense punta i digué a la seva companya que semblava una deportada amb quatre grenyetes punxegudes de color pastanaga. Les ungles no me les van poder despintar perquè es veu que tenen prohibit els disolvents, però com que les tenia tan rosegades gairebé no es notava .
Jo, crida que crida, transparent i desvalguda, despullada com un cuc estrany i fonedís. Com que no suportava ni un minut més ser en aquell lloc on em volien canviar tota, vaig plorar tant i tant que em vaig anar desfent i encongint fins a esmunyir-me pel desaigüe de la banyera. Nedo per les canonades , trec el cap per l’aigüera de casa i em veig a la cuina, guisant un estofat de vedella amb llorer, un bon vi negre i una punteta de xocolata. Llavors, suco pa amb l'olor, i, ja tipa i feliç, em torno a capbussar.

Comentaris

  • Ostres...[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-11-2016 | Valoració: 10

    ...que bé que escrius. Ja m'ho va semblar al repte... Amb poques ratlles dius moltes coses. Amb estil desenfadat, amb humor, ironia... Com si no diguessis res... I al final fas esborronar per tot el que expliques, que ho fos de forma acolorida, lleu, gairebé festiva, com si no li volguessis fer mal al lector, però el que dius toca molt a dins... Al final m'he trobat somrient i sentint-me culpable del somriure!
    Gràcies!

  • Boníssim[Ofensiu]
    Illadestany | 29-11-2016 | Valoració: 10

    Així era, ai las, acontentar els poders fàctics imperants o desaparèixer, tot passant pel càstig corresponent, en aquest cas manicomial.
    I al final, gir sorprenent: en un món d'evasió simbòlica, la protagonista troba quelcom de semblant a la felicitat ?
    Sóc de la mateixa quinta, exactament. Com ens podem comunicar, Bloody ?
    Tresa (Illadestany)

  • Magnífic monòleg!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-02-2016 | Valoració: 10

    Real, irreal, surrealista? Una mica de tot. El fet de sentir-se ignorada i invisible pot fer perdre el senderi a qualsevol dona i dur-la a un món on la realitat es confon amb la imaginació.
    T'he de dir que cada cop que et llegeixo em sorprèn més el teu talent per a relatar històries totalment originals i amb el teu segell propi. Tens una gran capacitat d'inventiva i l'apliques amb un llenguatge perfecte.

    Petonets

  • Bloodià[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2015 | Valoració: 10

    Renoi, feia temps que no et llegia i veig que continues en una forma literaria magnífica! Aquest relat és brutal! Però és que el final de la protagonista, tornant a capbussar-se a la pica i tornar enrere és impressionant. Ferma i reivindicativa, com sempre, Maria ets una pasada! Una molt forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

346 Comentaris

42176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com