Més enllà de la vida hi ha l’esperança

Això has posat...i, de cop, els ulls se m'han obert: roSes!!!!! (l'altra essa que marxi a giragonsejar on vulgui!)

(sota una cadira, per exemple, hehehe)

Mena (sort que l'he vista- És garrafal!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)

I es que no hi ha res més fort al món que l'amor... bé el seu contrari ...l'odi, però et debilita i amarga.
Eloi, fas trampa... perquè comences al in-reves? Com en aquella pelicul.la que comença sent gran, i poc a poc recula a la vida fins convertir-se en bebe! >Com es que et fixes tan en els amors finals? Si tu ets un brot jove? Mooooool tendre!!
Anna

...el sentiment que desprén aquest microrelat.

El meu avi anava cada diumenge al cementiri (la seva dona , la meva àvia, va morir als 65 i ell als 93. Doncs vés comptant els diumenges -bé, menys el darrer any, que estava a 'llarga estada' -són els que han de marxar- a causa d'una feridura.
Ella li havia dit sempre 'no t'enrecordaràs de mi' i ell li duia flors cada diumenge.

Ara aviat farà deu anys que s'han retrobat.

El teu relat m'ho ha recordat, un cop més.

Una abraçada!!!!!

Mena