Més acció!!

Després de riure he quedat esgotada... M'ha quedat un somriure absurd a la cara, però ara no ric perquè no tinc més forces ni més ganes: em sento molt estranya! També me n'adono de què ella està molt a prop meu, molt, molt... i que encara s'apropa molt més... Mentres la miro, obre l'aixeta, es mulla les mans i després me les posa sobre la cara, em refresca el front i les galtes amb moviments suaus i lents...
- Estàs tan acalorada! - em diu en veu baixa, mantenint el to de complicitat que han creat les rialles.
Deixa una allà al damunt de la meva pell sufocada i tornant a mullar-se l'altra, la col·loca al meu clatell i noto que algunes gotes rellisquen per la meva esquena, avall, fins a l'elàstic dels sostens... ara li toca a l'altra mà refrescar-me els llavis: me'ls humiteja amb suavitat, amorosament... i seguint el joc de torns que ha establert, la mà del clatell agafa aigua fresca de nou i aquest cop la posa sobre el coll, damunt la gola, i baixa cap a l'escot i exten la mulladissa sobre el pit, aturant-se just on la vora del sujetador cobreix el cos. Finalment, atura el moviment i obre els dits sobre el meu cor i escolta el seu rumor.
- Et batega molt fort... - comenta i m'aguanta la mirada.
Jo voldria contestar-li que és pel cansament que m'ha deixat el riure, però sé que no és veritat, que és ella qui m'està causant aquesta reacció, que són les seves mans qui em fan anar a cent les polsacions. I callo. Noto que els seus dits abandonen els meus llavis i tornen a mullar-se sota l'aixeta i degotant inicien un camí desde la meva espatlla recorrent el meu braç... i soc conscient que és aquell que no té mà, perquè la aquesta extremitat meva encara és entre les meves cames. I sé que no s'aturarà on acaba la vista i que seguirà el camí de la pell del braç fins al peatge de ... d'on? No vull posar-li barreres! No ho he decidit, no ho pensat ni sopesat, però desitjo que continui avall, avall... que no s'aturi... perquè ara el meu desig no té nom però té urgència.
Em sembla que m'ha llegit perfectament als ulls la meva entrega total, perquè arriba a la meva roba i continua endins i situa sobre els meus dits els seus i empeny amb força i inicia una presió constant que envia a tot el meu cos una descarrega súbita i bestial d'adrenalina... i de gust.
I per uns instant soc plenament conscient de què soc dins un lavabo amb una desconeguda, cadascuna amb una mà dins les meves calces, fregant el meu sexe a deu dits i compartint plaers.
A mi m'està bé! A ella no sé, però no fa cara de desagradar-li!
Però no podem continuar ara, aquí, així...