Merda!

MERDA!
(La merda no sempre fa pudor)

Ja sabem que la dita, o millor dit, cançoneta popular, diu això mateix, si és que la remenem amb un bastó i si l'excrement en qüestió l'ubiquem al bell mig de la muntanya.
Amb aquesta exclamació, vull fer al·lusió aquesta vegada a un recent article del molt il·lustre comentarista, escriptor, orador, Arturo Pérez Reverter, a qui ningú li pot negar la seva erudició en els seus escrits periodístics. Em refereixo a la frase següent en què acabà la seva darrera aportació a "El Semanal":

"...El problema no es la bandera, ni el toro, sino la puta que nos parió a todos nosotros. A los ciudadanos de este país de mierda."

No entraré ara a comentar el text en concret, sinó a remarcar que per molt bé que jo m'expressés en un mitjà de comunicació i en uns termes similars als de l'articulista, atès que no sóc pas un home consagrat literàriament ni menys oficialment reconegut, segur que l'ètica del responsable de torn, faria ús de la tant odiada censura d'aleshores, per tal de què el meu hipotètic article no sortís a la llum pública, i tot, pel simple fet d'expressar-me d'una forma diguem-ne poc educada i molt grollera segons marquen els cànons establerts.

Ara bé, si sempre se'ns diu que hem d'aprendre model dels personatges il·lustres com ara el que s'ha esmentat amb anterioritat, molt podríem dir que expressions com: MERDA !, QUI EL VA PARIR!, COLLONS ! ( o "cojones", en boca de Camilo J.Cela), etc .etc., són del tot correctes i gens grolleres sonin on sonin i a través de qualsevol orifici que en aquets casos no són necessariament els anals.

Per tant, jo que no em considero mal parlat, ans el contrari, em permeto i vull amb tota la naturalitat del món, descarregar-me tota l'adrenalina continguda que posseeixo actualment per tant desori polític, econòmic, social i, sobre tot, moral, i per això, amb la més gran contundència sabeu què us dic?: MEEEERRRRRDAAAAAA!.

Uf!, què descansat m'he quedat. La llàstima però, és que malgrat tot, seguirem com ara no?, però no me n'he sabut estar i per les raons exposades, em sento ben recolzat moralment i tranquil d'haver-ho pronunciat públicament i amb lletres ben gruixudes. I ho tornaré a fer si cal on i quan convingui arreu.