Merda

Un relat de: Victre

Sempre havia sentit una estranya atracció per les caques.
Sí, les caques.
La merda.
Els trunyos.

Li va costar molt, però finalment va accedir a visitar-se amb un psiquiatra.
No podia negar-s'hi després d'haver-se llançat a sobre d'aquella enorme merda.
Era diumenge i ja feia dies que la seva dona i la dona del seu millor amic, havíen quedat per anar a la festa medieval del poble on estiuejava de petita la dona del seu millor amic. Just quan ja estaven tots al cotxe, el seu millor amic el va trucar. El petit estava a 39. Amigdalitis. Es quedaven a casa.
Van decidir anar igualment a la festa medieval. L’alternativa era pitjor.
I allà, en aquell poble, va succeïr. Quan va veure aquell majestuós cavall blanc, caminant imponent pel carrer empredat, alguna cosa va despertar-se dintre del seu cervell. I quan va veure la enorme cagada, no s'hi va poder ressistir. Va deixar anar les mans dels seus dos fills, i va córrer a revolcar-s'hi. Durant uns segons, es va oblidar del món, va posar la seva ment en blanc, i el Nirvana se li va aparèixer en forma d'una pau infinita.
Tot es va acabar quan la dona el va agafar per la camisa i se'l va endur a corre-cuita. El viatge de tornada no va ser fàcil, sobretot perquè no podia treure's del cap la sensació d'aquella felicitat efímera però immmensa.

El dilluns al psiquiatra d'urgència.
No tenia angoixa. No estava deprimit. No sentia veus. No veia visions. No consumia drogues. Diagnòstic: trastorn del control dels impulsos. Tractament: un fàrmac per a disminuir la impulsivitat i una sessió de psicoteràpia a la setmana.

El tractament va ser efectiu. La simptomatologia no es va tornar a repetir i la dona va recuperar la confiança.
Al banc on treballava estaven encantats amb la seva actitud. Cada dia li teniem més confiança, i això es reflectia en el sou i en la responsabilitat.

Tot anava bé fins a aquella tarda.
Havia començat el dia ple d'optimisme, i per a que la seva autoestima no disminuís, havia decidit posar-se el traje de més de 1000€ que reservava per a dies com aquell. Era un dinar-reunió, on es jugaven les condicions de la fusió entre el seu banc i la competència.
Tot havia sortit millor del que havia somniat. El seu cap se'l mirava amb orgull. Va anar al lavabo i va trucar a la dona. Un èxit rotund! Tenien la vida sol.lucionada!
Just en sortir del restaurant i veure aquell preciós doverman, va saber que allò no podia acabar bé. Els companys van començar a encendre's les cigarretes, però ell no podia treure la mirada d'aquell gos. L'eufòria dels companys de feina anava augmentant a mida que repassaven el pacte que havien signat, però ell no podia treure la mirada d'aquell gos.

Fins que el gos va flexionar les potes del darrere i va començar a cagar.
S'hi va llançar i s'hi va revolcar uns segons que li van obrir les portes de la felicitat.

Comentaris

  • Final obert[Ofensiu]
    Victre | 10-10-2012

    Que cadascú l¡acabi com vulgui!

  • pellpintada | 22-06-2012

    Confio que l'acabaràs perquè m'has deixat a mitges.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Victre | 22-06-2012

    Gràcies pels comentaris, són benvinguts.

  • MERDA AL CUB[Ofensiu]
    Mena Guiga | 21-06-2012

    Ostres, victre, no sé ni si ets home o dona, ni la teva edat...però...tant li fot!
    He llegit el relat, pel títol. Em pensava que era un renec, un engegar. I no. Dues coses:

    Primera. I potser no t'agrada. Hi tens faltes, Un immens amb tres emes, un succeir que crec que un infinitiu no duu dièresi, i alguna més, que, si et ve de gust, fa et faré un llistadet...tot i que servidora també en fa de faltes! Especialment amb les o/u.

    Segoan. I MÉS IMPORTANT. En els darrers temps, i no a RC, escrivia per a una amiga, per riure, una mena de 'culebró' amb uns personatges basats en gent que les dues coneixem i amb unes característiques que jo augmentava i hiperbolitzava i que ens fèiem un fart de riure. Jo, en dues vessants: per l'haver d'usar l'enginy creatiu pel fet de llegir-li els capítols i vam riure tant, tant, tant...I una de les protagoniestes, una sogra que apreta collonets del Marroc i que té d'amant un mico descollonat que porta leggings i que es diu Ezequiel (no, no poso més)...doncs tenia la mania, arrel d'haver estat borratxa de moscatell i ballar sardanes, té la mania de saltar sobre qualsevol merda, excrement, defecació, agafava merdes surant als vàters i hi saltava frenèticament, en guardava en armaris,...si es perdia feien un caminet de cagallons i ella els seguia, embogida, per saltar-hi i esclafar-los ben esclafats...ni te cuento!
    M'ha encantat com la merda pot inspirar tant!!!!!!!!

    PER MOLTS ANYS!!!!

    MENA ( i tot va venir perquè vaig recordar que jo, de petita, una vegada em van renyar perquè...em vaig posar a saltar sobre les cagarades d'una burra que el meu avi, pagès, tenia al cobert,) ;D

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Victre

14 Relats

16 Comentaris

3266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Actualment em dedico a fer de metge acupuntor i de metge d'addiccions.
En el meu temps lliure escric relats