Mercúric

Un relat de: Naiade

L'enyor és tan gran, que he vingut a cercar-te, mare!
El cel ombrívol em vol fer confondre el dia amb la nit
però et reconec, m'arriba la teva olor a sal i a mar
sento el teu onatge compassat, esperant-me.
Em crides tan bon punt trepitjo la sorra que t'envolta,
un fort desig de tu em fa ser inconscient
i m'apresso a submergir-me entre les teves aigües.
M'aculls generosa, amarant tot el meu cos,
el teu etern líquid amniòtic sempre m'ha guarit
sé que puc trobar consol dins de l'úter matern
i nedo entre els teus fluids engendradors de vida,
encara que avui la grisor del cel t'encomana el to
i rebo un bany de tons mercuris amb reflexes d'argent brillant.
M'endinso joiosa entre les teves entranyes
ens fusionem amb l' il·lusió del retrobament
mentre la nostre abraçada em fa oblidar altres entorns.
Sorgeix entre els núvols la figura del pare sol amorosint l'encontre,
una escalfor creixent fa ressorgir de nou els teus colors vius
i tal com si tornes a néixer puc notar el caliu,
l'amor que he vingut a cercar.
Sé que mai estaré sola, pare sol i mare terra
i si em deixo amanyagar pel vostre ritme,
sempre aconseguiré retrobar la felicitat.

Comentaris

  • pare sol i mare terra[Ofensiu]
    Marc Freixas | 02-11-2010

    un poema
    que es un cant a la vida...

    de com la puresa
    nomes pot aconseguir-se
    a traves de la mes gran de les sensacions i emocions que existeix : mercuric, o com la vida neix amb la perfeccio unica i irrepetible d'allo que es nou quan es crea


    aixo es el que jo he sentit al llegir aquest poema amb majuscules


    un cop mes felicitats naiade


    una abraçada ben literaria


    marc

  • Quina calidesa![Ofensiu]
    Godiva | 29-09-2010 | Valoració: 8

    Aquest poema és una imatge de paraules, m'ha fet sentir com quan estàs sol i només et cal retrobarte amb aquell racó natural que et calma, quan necessites plorar, cridar... és encisador com has plasmat aquesta sensació d'acollida que et pot aportar la terra, el calor del sol, la mar...

  • Un poema preciós[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-09-2010 | Valoració: 10

    La relació metafòrica filial del sol i la terra és d'una gran bellesa poètica i mostra la teva gran sensibilitat en aquest camp de les lletres.

    Crec que no t'havia comentat mai, però m'encantarà acollir-t entre els meus autors preferits perquè penso que tens molt de talent.

    L'enhorabona!

  • Molt més que un poema[Ofensiu]
    joanalvol | 26-09-2010 | Valoració: 10

    És la reflexió a la creació, un cant als donadors de vida. És l'esperança a un retrobament etern, passi el que passi i sigui quin sigui el nivell on ens trobem.
    És un poema per fer-ne més d'una lectura.
    Felicitats, de tot cor, amiga Montserrat

    Joanalvol

  • gràcies per les teves aportacions...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-09-2010 | Valoració: 10

    i reflexions als meus poemes. Et felicito per aquest teu, per la tendresa que transmet en la relació amb la natura... és bonic
    una abraçada de mataró
    joan

  • Entranyable![Ofensiu]
    brins | 07-09-2010 | Valoració: 10

    Colpidores personificacions que ens agermanen
    la terra amb la mare i el sol amb el pare. M'ha emocionat molt l'intima relació que hi has trobat i la necessitat que expresses de sentir-los sempre a prop. Una necessitat tan punyent i entranyable com la que ens produeix l'enyor del claustre matern.

    Felicitats, Montserrat, un relat molt sensible!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Retrobament[Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-09-2010 | Valoració: 10

    De l'enyor a la complaença de confondre'ns amb la mare que en donà vida, de fondre'ns en l'onatge dels seus fluids,
    En molts moments de retrobament íntim tenim aquests desigs, que ens regales en aquest relat ple de lirisme i aconsegueixes fer-nos reviure .
    El Pare Sol i la Mare Terra , com ens dius, ens amanyaguen, jo també vull viure en ells i seguir el ritme de la vida per retrobar-me!

    Gràcies per aquest bell relat, m'ha fet molt de bé llegir-lo.
    Una abraçada de tot cor,
    Núria

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com