Mercat sortrealista

- Que teniu sort?

- No gaire, la veritat.

- Què us queda?

- És que has vingut una mica tard, noi. Tenim una mica de Mala Estrugança i un parell d'Atzars.

- De mala estrugança ja en duc prou a sobre… surten bons els Atzars?

- I tant! Així tal com estan a la planxa o una mica arrebossats i amb patates et quedaran boníssims.

- És que estic una mica cansat de planxes i arrebossats… la Mala Estrugança com la puc fer?

- Depèn… La pots posar al forn i que vagi fent i veuràs com anirà deixant un suquet que està molt bo. Sinó, la pots tallar a trossets petitons i fer-la amb uns bolets, potser així et sembli més atractiva. És veritat que costa d'empassar de vegades la Mala Estrugança, però que n'és de bona!

- Sí que és bona, sí, però si no la saps fer…

- Home tampoc és tan complicat!

- No, complicat no és, però si no la cous bé després no la paeixes tampoc massa bé… i clar una mala digestió de Mala Estrugança no és gaire agradable.

- No, no, tens raó. Ho sento, però és que a aquestes hores és l'únic que ens queda… Vols provar amb els Atzars?

- Va… crec que sí… sort que amb els Atzars sempre saps el què…

- Sí, no és un gran plat, però un bon Atzar a la planxa per sortir del pas no està malament.

- Doncs va, que no sigui dit, posa-me'ls, els dos.

- Molt bé maco, mira, seran 4 amb 45.

- Té, no porto res més…

- Ui… no tens res més petit?

- No, ho sento, és que ho acabo de treure del caixer…

- Bé, no passa res… té, el canvi, això que et fa els cinc euros i dos de vint que et fan els cinquanta. Gràcies i bon vespre !

- Gràcies ! Que vagi bé !

- Adéu ! Bona sort !