Cercador
MERCAT DE SANTS. ‘ TRESORS’ DE BARCELONA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Feliu Añaños Masllovet ens regala ara un àlbum dedicat a Barcelona, en el que recentment penjava imatges de la façana del Mercat de Sants.
La fitxa tècnica ens explica ; ocupant els antics terrenys de l'«hort nou» de Sants, i sobre una superfície de 4.118 m2, es construí el mercat nou de Sants, sota el projecte i la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Pere Falqués, autor també del mercat del Clot.
L'edifici té una planta rectangular que segueix l'alineació del carrer de Sant Jordi i que ocupa tota l'illa, amb una estructura metàl•lica que P. Falqués optà per recobrir exteriorment amb un tancament d'obra vista. L'espai s'estructura en funció de tres naus amb les mateixes dimensions, amb cobertes de teulada inclinades a dues aigües.
L'arquitecte optà per seguir un llenguatge arquitectònic allunyat del modernisme, molt proper a l'emprat per Arnau Calvet en el contemporani mercat de Sarrià, que en certa manera retorna a les construccions realitzades per a l'Exposició Universal de 1888, època de la formació acadèmica de Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 22 d'agost de 1916 )
La fitxa tècnica ens explica ; ocupant els antics terrenys de l'«hort nou» de Sants, i sobre una superfície de 4.118 m2, es construí el mercat nou de Sants, sota el projecte i la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Pere Falqués, autor també del mercat del Clot.
L'edifici té una planta rectangular que segueix l'alineació del carrer de Sant Jordi i que ocupa tota l'illa, amb una estructura metàl•lica que P. Falqués optà per recobrir exteriorment amb un tancament d'obra vista. L'espai s'estructura en funció de tres naus amb les mateixes dimensions, amb cobertes de teulada inclinades a dues aigües.
L'arquitecte optà per seguir un llenguatge arquitectònic allunyat del modernisme, molt proper a l'emprat per Arnau Calvet en el contemporani mercat de Sarrià, que en certa manera retorna a les construccions realitzades per a l'Exposició Universal de 1888, època de la formació acadèmica de Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 22 d'agost de 1916 )
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5424686 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS