M'envaeix

Un relat de: el corb
12 de febrer, no és “la nit dels difunts” ni res semblant, és una nit qualsevol.

Em trobava a casa, intranquil•la, nerviosa, pensant en allò que més em feia patir, sabia que s’acostava el moment, res no ho podria evitar.

No estava segura de si podria suportar-ho. Hauria fet qualsevol cosa per oblidar-me’n, però aquell dia em notava més neguitosa que de costum, i és que des de ben petita sempre ho havia sigut de neguitosa i els qui em coneixien bé sempre s’havien preocupat per mi. Però ara ja feia anys que no era així…
Vaig obrir la porta de casa i vaig sortir al llindar del carrer.

Era allà, es trobava allà mateix, al meu davant… la vaig veure, no podia suportar aquella mirada penetrant, cada cop s’acostava més, vaig començar a córrer sense sentit, no tenia un camí clar per seguir, mai l’havia tingut. Sense voler, i perquè les cames em duien, vaig endinsar-me al cor del bosc on una espessa boira baixa m’impedia veure més enllà de les meves passes, s’acostava l’hora... seria inevitable, res no ho podria evitar.

Jo seguia corrents pel bosc, cada cop hi havia menys claror. No tenia cap sentit seguir endavant però no volia fer-me enrere, vaig xocar contra un arbre alt i negre, em vaig fer sang al braç, plorava, em costava respirar, m’entrebancava amb les roques i les arrels que s’unien creant una trampa natural. Fins que no vaig poder més; exhausta, vaig caure a terra, prop d’un rierol però no tenia prou forces per arribar a tocar de l’aigua. Vaig tancar els ulls, notava que s’acostava, sabia que em cauria a sobre, res no ho podria evitar.

La desesperació inundava els meus pensaments, la sang se’m glaçava, les llàgrimes ja no queien, en aquell moment jo ja sentia com la natura em lligava de braços i cames.

De sobte, de lluny, una llum s’acostava cada cop més; es percebia ja molt a prop, i darrere seu una veu…. com més s’acostava la llum més sentia com, allò que tant pànic em generava, i que tan patiment em causava s’esvaïa … allò que em va tornar boja, la foscor.

Comentaris

  • La por ens porta al costat fosc ..[Ofensiu]
    umpah | 10-05-2013 | Valoració: 10

    Home !! benvingut a la terra del relat !!!

    Està força ben escrit, té ritme i és intens. El que més m'agrada és el doble sentit que deixa entreveure. Aquesta por que ens persegueix, que ens paralitza i ens oprimeix el pensar. Com la noia del relat, volem escapar i resulta que la por va amb nosaltres. Aquí la por és la foscor i com ens deien a la peli de la guerra de les galàcsies : LA POR CONDUEIX A LA FOSCOR.
    És més fàcil de dir que de fer, però el cert és que vèncer la por hauria de ser un propòsit general diari en les nostres vides.
    Aquesta foscor que relates, ha atrapat malauradament a molta gent ; em quedo amb aquesta alegoria del teu intens primer relat.

    N'espero més ehh !!!

    Un petonet

l´Autor

el corb

1 Relats

2 Comentaris

794 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor