M'entren unes coses!

Només que veig que també domines l'epístola, amb un gran poder d'evocació i els records que sempre són selectius i bells com la nòvia del soldat. Fins aviat.

Malgrat no haver fet la mili (jo sóc dels que va tenir la sort de fer-se objector de no se sap ben-bé què), en quatre línees m'he vist transportat a un d'aquells campaments que he vist a les pel.lícules i he sentit explicar al meu pare i tiets. També m'has fet copsar la melangia i el desconcert del pobre protagonista, que es veu clarament que no sap què collons fot perdent el temps vestit de caqui.

Però el millor del relat no és això. El millor és aquesta frase "I en el moment més crític, quan ja quasi -no vull ni recordar-ho-, estàvem units en un sol cos... la guàrdia civil de costes! " que m'ha fet esclatar de riure en veu alta (m'encanta quan em passa una cosa així).

Bonet, estas fet un Michael Jordan, tu... se't pot passar la pilota sense por, en la seguretat que la faras passar per l'anella... donant de passada espectacle. Tres punts (i tir adicional) més per tú!

Crees imatges de dones ensisadores que exalten el cor, i alguna cosa més. Entre el mar i les dones, les imatges tendres i dolces proliferen. Manegues el vocabulari, tan irònic a vegades, tant tendre d'altres amb destresa.

rmbonet
Ja fa temps qeu vas anar a fer al mili!
Llavors jo tenia 6 anys i em falta ja molt pel al cap i el tinc gris.
De debó, tens lèxic - gairebé - com al C. Cabus, punt u.
Punt dos, m'agradés quan fas poemes seriosos. No necessariament millores amb el to irònico-valencià.

a qui no li faria il·lusió rebre una carta tan bonica? l'enyorança es fa terrible quan els estimats són lluny. aiix...
m'agrada, és maquíssim!!! jejeje!
segueix escrivint!!!
petons,

AnNna

t'agraeixo l'honor que em fas.

Llegint el teu relat, mentre el soldat Joan recordava les seves dolces vivències amb l'Anna, jo he evocat el meu - no tan dolç - servei militar. Perquè, com diu la Lavínia, el teu soldat era, en definitiva, un home afortunat.

La teva narració m'ha agradat. Està molt ben escrita i és versemblant, sobre tot l'episodi de la guàrdia civil, que també m'ha dut el record de llunyanes aventures.

Una abraçada

després dels comentaris anteriors no puc afegir res, només dir que com sempre ha estat un gran plaer llegir-te...

una aferrada

Conxa

tan íntima d'una dona en mans d'un soldat em porta a la màxima de "fes l'amor i no la guerra". Ara que ja no hi ha "mili" obligatòria, per a aquest soldat del relat, el fet de trobar-se amb dona que desperta els seus sentits més vitals, deu de ser "la porta oberta del cel". La repressió d'aquells anys dels quals parlava Brumari, per al soldat, doncs, no eren tan foscos.

Enhorabona, per a ell i per a tu, rnbonet, perquè altra vegada expliques sensacions personals de manera força personal, entenedora i poètica, al cap i a la fi!

Una abraçada

és extremadament dolç, bell i eròtic... ens portes imatges d'una sensibilitat que vessa i d'una certesa que ens eriça els sentits...

Felicitats per un soldat tan ben trobat

Thalassa