Mentre que em diguis que m'estimes (comèdia)

Un relat de: Josep Clínez

Mentre que em diguis que m'estimes
Jo seré feliç.
Mentre que em diguis que m'estimes
Només tu existiràs en mi
Mentre que em diguis que m'estimes
Tot seran flors de gesmil.

Ho abandonares tot per mi,
la dona, els fills, el treball,
tot per venir amb mi,
per començar una vida gris.

Anàvem a totes les discoteques,
com se sol dir
a passar la nit loca,
sigui dia o nit.

Tu m'estimes, jo t'estimo,
hi ha res més que importi?
els demés no viuran per nosaltres,
no sentiran l'escalfor al nostre cos.

Estima'm fins a l'èxtasi,
fins que el cos et digui prou,
estima'm fins que el cor et rebenti,
de boig amor.





Comentaris

  • Opino com...[Ofensiu]
    Llibre | 19-12-2004

    la Ilargi. De fet, poca cosa puc afegir a les seves paraules. Però per si no ha quedat clar, les repeteixo.

    Molt bona idea, aquesta de crear un parell de poemes sobre el mateix tema i tractats des de diferents punts de vista. Un treball de creació literària interessant, I més perquè els personatges escollits són persones de l'altre sexe (en referència a tu) i majors.

    Només et diria que el poema anterior, el que correspon a la "tragèdia", el trobo més treballat. És una opinió, eh!, de bon rotlle.

    Salut!

    LLIBRE

  • Molt ben pensat![Ofensiu]
    Ilargi betea | 08-12-2004 | Valoració: 10

    M'ha encantat això d'escriure la mateixa història en dos poemes diferents des del punt de vista de les dues dones enamorades del mateix home.
    Ara només falta el de l'home ;) !
    Felicitats per haver-te sabut posar a la pell d'unes persones tan diferents a tu!

    Una forta abraçada i molta màgia!