Mentre penso en tu

Només et puc dir que magnifica aquesta poesia, es nota que et surt del cor.
Afortunada la noia que desperta aquestes passions. El final m'ha encantat, potser és que la pintura és una de les meves passions i això d'oferir-te de pinzell te molt valor.
En quant al teu últim coment( Dona aigua- Home foc). El que jo pretenia exposar, és la meva teoria, de que el món es mou de manera dualista, nit/dia, be/mal, masculí/femení..................jo considero que la ment del ser humà esta condicionat per l'instin i les vivències i que tenim un cervell que em molta facilitat ens auto enganya. Considero que es molt difícil analitzar el nostre entorn de manera objectiva, de lo que dedueixo que mai pot existir un equilibri, de l'un sense l'altre.
Be ja t'he explicat la meva filosofia de vida.
Una abraçada

Naiade

una declaració d'amor, clara i diàfana.

Uns breus apunts que van sortint del cor, com a glopades, sense cap intenció de buscar paraules recargolades ni de fer un gran exercici literari-poètic. I, moltes vegades, és quan surt el millor poema d'amor: sincer, transparent i pur.

"...Tu em dones vida. I si dubtes de com et respondré, estigues segura perque jo seré el teu pinzell, perque pintis el que vulguis i allà on vulguis. Simplement, xicoteta trista, estic fet per ser teu".

Ser un pinzell a les mans de l'artista.... interessant idea!

Una abraçada, Sergi.