Cercador


Llista categories

Mentre em temin...

Un relat de: rautortor
–Què dius? Equivocar-me jo?, li va etzibar mentre se la mirava amb menyspreu. I va continuar amb la seva feina de sempre. Asseure’s al sofà a veure la televisió. Havia aconseguit el seu somni, que els fills treballessin per ell. El màxim que estava disposat a fer era signar, pagar i cobrar.
L’única que gosava plantar-li cara –és una manera de dir– era la Carme, la seva esposa. Això sí, mantenint les distàncies, no fos cas que en un arravatament de mal geni rebés algun miquel d’aquells que fan mal i no estava disposada a sortir humiliada per haver dit la veritat.

Encara que sembli estrany, tota la gent del poble sabia que el Sisco del Molí Vell no podia actuar d’altra manera. També la seva dona coneixia, de soltera, el futur a què s’exposava. Així i tot, s’hi va casar contra la voluntat de sa mare. Coses de l’amor cec o de la intuïció femenina que diuen. És possible que en la intimitat fos dolç i amable.

Val a dir, però, que el Sisco era producte de la genètica –alguns en diuen tradició familiar. El seu pare, Paquito, era clavat a l’avi Paco. Els tres eren baixets, grassonets, tibats. La seva cara tenia un deix acriaturat, mancat de caràcter. I per superar aquest inconvenient, tots ells es deixaren de ben jovenets un bigoti ridícul, molt peculiar, com el d’aquell que sortia als segells de correus. A més a més i de tant en tant, solien passejar-se per casa vestits de legionaris, tot recitant compassadament i reiteradament l’ensenya de l’emperador Cal·lígula, oderint dum metuant –mentre em temin, tant se me’n fot que m’odiïn. Una manera com una altra de vèncer aquell fastigós complex d’inferioritat que els turmentava.

Ah, em deixava un darrer detall. Per acabar-ho d’adobar, el seu cognom era Franco.

Comentaris

Afegir comentari
  • Bona descripció[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-04-2013

    d'uns personatges amb una filosofia de vida que diu molt d'ells: "Mentre em temin..." Aquests Pacos que malauradament ens fan posar en guàrdia tan bon punt se'ns en parla pels mals records que guardem. Prepotents, miserables, superbs. Famíles senceres, com ells, que porten escrit en el seu ADN que han vingut a aquest món per destrossar la vida d'altri.
    Un bon retrat familiar, l'enhorabona per trenat tan bé el relat.
    Mercè

  • Arquetips[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-04-2013

    Una bona descripció de dos arquetips –el baixet acomplexat, prepotent i mala llet, i la senyora submisa amb el marit i freqüentment dèspota amb els inferiors– que s’han repetit al llarg de la Història. Jo mateix en vaig conèixer uns –el director del Institut i la seva dona catedràtica de Literatura– clavats als teus Franco i als altres Franco –al 1963 els nomenaments es feien per “mèrits”, és a dir, pertànyer al Movimiento, i el mimetisme feia pujar molts punts–.

  • Encara és viu[Ofensiu]
    Materile | 15-04-2013 | Valoració: 10

    Un relat que amaga el personatge fins al final. Molt ben descrit. M'ha agradat veure com el vas descrivint a poc a poc.

    Materile

  • Molt bé[Ofensiu]
    Eloi Miró | 14-04-2013 | Valoració: 10

    Un relat molt ben trobat, s’ha de dir que en cap moment em podia imaginar que estiguessis fent un retrat de la vida quotidiana del dictador. És més, en el moment que descrius com anava vestit per casa seva (de legionari) pensava que no fos una inspiració en Pere Calders! (jajaja)
    Ànims i endavant!
    Una salutació
    Eloi

  • Espontaneitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Un magnífic relat, espontani, clar, directe i on sembla que els personatges siguin els veïns de sota. Els descrius amb coneixement i mestria. Un reflex d'una època fosca, amb bigotis de por. M'encanta el teu vocabulari ric i m'ha encantat llegir això del Miquel com a hòstia. Felicitats i una abraçada .

    Aleix

  • Una bona descripció ,[Ofensiu]
    Núria Niubó | 10-04-2013


    sigui del “Sisco” que ens parles, sigui d’un tipus d’home dels que subjuguen, humilien i dominen per superar la seva inferioritat.
    I també , d’aquelles dones que neden i guarden la roba fins que un dia acaben ofegant-se, perquè la càrrega pot amb elles.
    Dictador, tirà, “masclista”, egoista… tot caben al mateix sac!

    El teu relat, m’ha dut mals records, però no per aixó cal deixar de llegir-lo (sempre llegeixo el que publiques), i aquest títol encara m’ha cridat més l’atenció. És bo recordar per adonar-nos que ara estem millor.

    Una abraçada
    Núria

  • Sempre culte,[Ofensiu]
    allan lee | 10-04-2013

    interessant i amena la teva mirada, en aquesta historia de prepotència desvetlla el rerefons d'aquest mal fer: sentir-se inferior provoca la reacció de fer-se oli per sobre tota aigua. Molt bo i ben pensat. El "Franco" s'assemblen molt a un Generalissimo; la Carme, però- i per sort per ella, penso- no té cap retirada a la superba cutrissima " Collares". Felicitats, i una abraçada,

    a

  • Amb aquesta herència[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-04-2013

    gairebé estava obligat a ser un dictador. I la Carme, si ja sabia a què s'exposava, una bleda per casar-se amb ell. Jo no podria : Odio les persones prepotents.
    Un plaer llegir-te. Com sempre.
    Una abraçada, Raúl.

Valoració mitja: 10

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >