Mentre em podreixo

Podrit aparador de la ciutat, vull estar lluny de tu. El rodal contaminat, però, em duu altra vegada cap a dintre. Així, em torno boig. I retorno a la pàl.lida tortura de la soledat. Sóc sang contaminada, una rata en zel profund i moribund. Em menjo el planeta a mossegades. I el planeta em dóna cops de pal de fusta a la meva esquena, adolorida i sagnant. Sóc un àngel mort, el dimoni del no res, vivint en contenidors, anhelant una mort no-completa, o sigui la desaparició de mi mateix per aparèixer al bosc de pedra, on els ocells la mosseguin i em deixin en pau i deixin de cantar les cantarelles matinals, patètiques a l'ombra d'un sol que em crema el cor, com la morta lluna impregnant-me de merda amb violència, quan el vel fosc m'espia per aniquilar-me a mi i als meus sentiments, que no afloriran mai doncs el món ja se m'ha empassat.
Disparo semen per matar l'estona. Em couen els ous. Depressió maníaca. Insolvència social. Els teus pits al cel i jo encantat, mirant-m'ho des de baix i rient esmaperdut. Ara veig el teu cony, que plou flux i m'hi banyo, i m'ho empasso tot. Ara alço el dit i per art de la meva màgia et frego el clítoris amb moviments de mil quilòmetres per hora. Quina textura!