Mentides a tu

Un relat de: Kyra_mpm

L'hora que despulla
la meva ànima.
Caure de nou,
aquell buit
m'ofegarà sempre,
tant com tu.

L'hora que desanima
el meu pols.
Feblesa que inunda,
torna el record.

Maleïda hora,
maleït record.
Voldria arrancar-te
i oblidar-te de cop.

Somnis aigualits
humitegen sensacions.
Voldria despertar
i caminar
pel meu propi peu.

Sento com si fossis tu
qui oprimeix.
Un pensament,
potser immadur,
però real.

Fantisme que m'inunda,
badalls per un record.
Penso en els últims dies.
Et torno a veure lluny.

Núvols grocs,
plou el granit
que em repica els sentits.
Sento com tanques portes
entre tu i jo.

Adéu!
T'ho dic.
No ho penso.
No ho faré.
Mai, per què?
No podré

Comentaris

  • mentides[Ofensiu]
    donablanca | 27-06-2005

    un poema molt ben el·laborat.
    jo faria els versos més llargs per que guanyés enfasi

  • M'agrada[Ofensiu]
    AINOA | 29-05-2005 | Valoració: 10

    Un poeme que lliga tot molt bé.
    M'agradat molt, es original i el final molt encertat.

  • ESTROFES BONES[Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 23-05-2005

    No puntuo

    Molts tòpics però hi ha coses molt bones en aquest poema

  • aix els records..[Ofensiu]
    aina | 05-10-2004 | Valoració: 9

    aquest és el segon teu que llegeixo, també m'ha agradat molt! endavant! a seguir escrivint!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Kyra_mpm

4 Relats

9 Comentaris

12098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50