Mentida

Avui quan m'he llevat semblava estiu
Ans el constipat m'ha revelat la veritat;
Els ocellets, juganers, refilen com si ja fos primavera.
I el cel, traïdor, ha amagat els núvols.
Radiant, el sol ho banya tot.

Ja més tard un núvol sortirà.
És el núvol del desengany,
La realització del parany.
Els ocells s'han amagat.
I altra volta és temps de bolet.

Dies de fred que no perdona,
Al qui se n'adona massa tard.
És temps de companyia, de reunió
De lectura o de cinema, si se'ns presenta l'ocasió.
Vespres de quedar-se a casa; matins d'excursió.

Però aquest matí, tot despertant-me,
M'he cregut la vista dels meus ulls,
I malgrat instants feliços d'il·lusió,
La mentida sempre, sempre ens fa sentir enganyats.