Menorca (II)

Un relat de: Menorca

L'Emili baixa dels núvols de mala gana, per frenar el cotxe, posar l'intermitent i entrar a la rotonda. El camí que troben a la dreta no es gaire ample, però permet el pas de vehicles en les dues direccions. Té els vorals pintats en vermell i un senyal indica que aquella zona és reservada per al pas de passejants a peu, bicicletes i cavalls.
La Laia esbossa un subtil somriure i l'Emili interpreta el gent com la proximitat del seu destí. Ara, de nou, la impaciència i la curiositat l'assetgen. D'un revolt apareix sobtadament un genet, i l'Emili es veu forçat a reduir la velocitat.

Seguint el camí, es comença a veure el mar. Tot i l'esforç, el noi és incapaç d'orientar-se. "A Catalunya és més fàcil... només hi ha mar a l'est!!!"
La Laia somriu de nou, adonant-se de la perplexitat del català i contenta per haver aconseguit el seu objectiu: despistar-lo. Realment, no han fet cap volta en rodó ni cap rodeig. S'ha limitat a guiar-lo per camins que sap que no coneix, per tal que la destinació sigui un misteri fins al final del trajecte.

-Ja estem arribant -el so de les seves paraules, que retrona en el silenci del cotxe, la sobta fins i tot a ella-. En trobar les barreres deixem el cotxe i seguim a peu.
-Molt bé -assenteix l'Emili-. Ara em pots dir que hem vingut a veure aquí??
La pregunta de l'Emili es quasi obligada, ara que ja ha aturat el motor del cotxe i bada amb tranquil·litat per la finestreta. I no veu res més que roques, alguna mata petita i el mar de fons.
-Encara no -li respon, ferma, la Laia, mentre surt del cotxe-. Has d'esperar el moment. Recorda el missatge.
-Si clar, el missatge -renega l'Emili, seguint-la.
-Apa, tanca el cotxe i anem.
Mentre l'Emili tanca, la Laia va fent camí cap a les barreres.
-Vinga, per aquí! Que s'ens farà tard -afegeix, després de consultar el rellotge.
-Per aquí?? La barrera està tancada amb un candau!!
-Però és perquè no passin els cotxes... -l'escepticisme de l'Emili l'està posant dels nervis- Botarem per aquí -diu, mentre indica unes pedres grosses que sobresurten de la paret.
Abans de que l'Emili identifiqui els rocs com a "botadors", pedres col·locades expressament a la paret perquè es pugi saltar, la Laia ja es a l'altra banda de les barreres, esperant-lo amb les mans a la cintura.
-Véns o què??

La Laia camina decidida per sobre les roques punxegudes, mirant el terra i el rellotge alternativament, angoixada per l'hora que és. L'Emili la segueix al seu pas, el més ràpid que pot, però no és al seu terreny habitual. De tant en tant, la noia s'atura a esperar-lo i la cara de circumstàncies del noi contrasta amb la de superioritat de la Laia. Quan arriba a la seva altura, la Laia fa cara d'empipada:
-Estàs bé??
-Si, no és res... només que em canso d'esperar-te -li explica divertida, la Laia.
-Si no tinguessis tanta pressa i caminessis al meu costat...
L'indirecta del català no passa desapercebuda i la Laia deixa de saltar de roc en roc i intenta relaxar-se.

Havent recorregut només unes passes, l'Emili rellisca i, instintivament, la Laia l'agafa de la mà. Amb el silenci que els envolta i amb el món com si hagués parat de girar, senzillament es miren als ulls i somriuen. Per si de cas un dels dos tornés a relliscar, decideixen, sense dir-se res, no deixar-se anar.

Comentaris

  • et devia la visitaaa![Ofensiu]
    kispar fidu | 05-12-2006

    i aquí he retornat quan de sobte he pensat que em quedava la 2ª part!

    boníssim el comentari de: "A Catalunya és més fàcil... només hi ha mar a l'est!!!"
    jajaja, ben cert!

    La Laia (jejeje, per a mantenir el nom...) segueix dominant el terreny sobre una Terra que coneix a la perfecció com el palmell de la seva ma. El guia pels seus racons, desconcertant-lo i dirigint-lo com vol; Ell, es deixa portar com un veler que no sap on dirigir-se i juga dubtós arrossegat pels corrents d'aire.

    El lloc i el paisatge són els idonis per a una ambientació amorosa on la nit és la única que guia el compàs i marca el ritme del cor...

    sols cal deixar-se endur,
    i esperar la 3ª part per descobrir-ne el final!

    jejeje,
    apalins, que vagi bé el pooont!

    nus vemus dilluns!
    Gemm@

  • això ha d'acabar bé![Ofensiu]
    Pandita | 13-10-2006 | Valoració: 10

    almenys fes-ho per mi!!! jejeje
    és una història maca, que mereix un final feliç!
    em sembla fantàstic que la realitat no sigui tan bonica, però com jo dic, somniar és gratis. I sinó, també recorda aquella cançó que diu que "la vida és bonica, però complicada".
    Aquesta història és bonica, però segurament abans ha sigut complicada, és a dir, que mereix un final bonic!!!
    Enhorabona!!! ja espero el final eh??? ;)
    aida

  • esperant el final...[Ofensiu]
    Matterhorn | 13-10-2006

    :P em tens intrigada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

30942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.