Menorca (I)

Un relat de: Menorca

L'Emili va guiant el cotxe per la carretera, resseguint les seves corbes mandroses amb suaus cops de volant. Per ser una tarda de mitjans d'agost, i circular per la via principal de l'illa, troba que hi ha poc trànsit, acostumat com està a les autopistes catalanes a l'hora punta.

-És que Menorca és perfecta -pensa, amb un somrís als llavis- Maca i encisadora, tranquil·la però alhora intrigant, plena de racons i secrets amagats esperant que els descobreixi. Clar, Menorca és com la Laia.
De cua d'ull, l'Emili guaita al seient del copilot del petit Panda de lloguer: la Laia té el mapa a sobre els genolls nus, com volent dissimular el que els pantalons curts deixen a la vista.

La noia va contemplant el paisatge que tant bé coneix, aliena a la mirada i al pensament del seu amic català. Prats secs i vaques pasturant es succeeixen, alternant-se amb parets de còdols i algun cavall negre com el carbó. Ha desplegat el mapa per fer bonic. Ella sap perfectament on va, coneixent com coneix la seva illa, i on fa anar l'Emili, motiu de l'intriga d'aquest.

Amant de les incògnites i l'aventura, al final l'Emili ha decidit seguir-li el joc al llegir el missatge que li ha enviat al mòbil aquest migdia:
MENORCA ET GUARDA UNA ÚLTIMA IMATGE, UN ÚLTIM PAISATGE, PERQUÈ SIGUI L'ÚLTIM I EL MILLOR RECORD DE LA TEVA ESTADA. PASSA'M A BUSCAR PER CASA CAP ALLÀ LES 7. LAIA.

Feia ja uns anys que es coneixien, però el poc temps que havien compartit durant la carrera estava marcat pel ritme de l'estudi i les èpoques d'exàmens.

-I qui està en el seu ambient és l'Emili -pensà la Laia, el dia que se li va ocórrer de convidar-lo a passar alguns dies de vacances a Menorca- Allà, jo jugo a casa.

I tal com ella volia, l'Emili havia notat que la noia illenca es trobava més a gust parlant de vaques i cavalls, pebres i enciams que no pas xafardejant botigues pel centre de Barcelona o ballant fins a la matinada en una discoteca, com les companyes.

Ja s'hi havia fixat, ell, que la Laia era diferent a la resta: venir d'una illa petita i d'una ciutat no gaire gran li donen una gràcia i un encant especial i la fan destacar, per bo o per dolent, d'entre les noies de la seva edat acostumades a la vida de ciutat.

L'Emili ha donat voltes a la invitació de la Laia durant tota la tarda. És l'última tarda que fa a Menorca i havia previst fer les compres pels familiars (i pels amics de la universitat), que li han fet alguns encàrrecs.

-Ja tindré temps demà -s'ha decidit per fi-. Quan la Laia surti de treballar jo ja seré a l'avió, camí de casa. Encara tinc temps d'arribar puntual i tot -enraona, tot mirant l'hora.

La Laia s'ho ha repensat molt, tot això del missatge, i l'ha esperat, neguitosa, a la porta de casa. L'Emili li agrada des de fa estona, casi des de que es coneixen, però mai havia mostrat cap interès especial en ella, una pobre noieta de poble. Ella va ser la primera que es va sorprendre de ser capaç de convidar-lo a l'estiu. Rebre la resposta afirmativa al cap d'uns dies la va fer desitjar més que mai que arribessin les vacances. En el fons, creia que a última hora es faria enrere. Però el dia que havia anunciat, el noi va aterrar a l'aeroport, disposat a descobrir tota l'illa i a aprendre tot allò que la Laia li volgués ensenyar.

Només es veuen a les tardes. La Laia treballa als matins, mentre ell, plànol en mà, va voltant i badant per allà on li ve més de gust. L'illa el va encisar de seguida, i els dies volaven més ràpidament del que desitjava. A mesura que l'agost s'escola, i l'Emili i la Laia comparteixen temps i anècdotes, la confiança va creixent i amb ella l'amistat s'enforteix. La complicitat es força evident i passejant per les platges, camps o entre casetes blanques sempre troben moments per parlar de les seves coses, intimitats d'aquelles que deixes anar estant en harmonia amb la natura i en bona companyia.

L'Emili dóna voltes a tot el que han compartit aquells dies i se li treuen totes les ganes d'anar-se'n. Vol descobrir l'illa sencera i tenir la Laia a prop per consultar-li qualsevol cosa. En arribar a aquest punt de l'enraonament, primer arrufa les celles; després somriu. Ha arribat a una gran conclusió: el que vol és quedar-se amb la Laia. Feliç del seu descobriment, ara es veu empès a demanar-se que en pensarà la Laia de tot plegat.

-Ei, no et despistis! -la Laia el treu del seu encís com si li tirés una gerra d'aigua freda- A la pròxima rotonda hem de girar a la dreta.

Comentaris

  • Menorca...[Ofensiu]
    Mediterrani | 04-03-2007

    Enhorabona!! Fa molt poc que he entrat dins es joc de RC, i avui he publicat es meu primer relat. Jo també som de Menorca, de Ciutadella concretament, i m'ha encantat sa manera que tens de plasmar damunt paper (pantalla) tots es racons, es sentiments que destila sa nostra illa.

    Una abraçada menorquina!

  • * Feliç del seu descobriment *[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-10-2006

    eis! bones! com va la son? ;) va estar bé ahir, eh!

    abans de que surti la segona part de la teva historieta, m'he llegit la primera! que ja tocava! jejejeje... volia fer-ho aquest "matí" (=migdia... quan m'he llevat...) però no podia entrar al web!

    Una relació situada a la teva illa, amb paisatges i situacions ben conegudes per a una menorquina com tu! (la nova foto també indica la teva estima cap a Menorca! els cavalls i les festes!). Potser a part d'una història juvenil, també la reconstrucció d'un somni o desig que més d'un cop t'ha passat per ment, oi? ... :P

    uo! m'ha fet moolta gràcia el cotxe de lloguer que porten: Un Pandita! jajajaja, m'ha recordat les nostres aventures de l'estiu passat!

    Ell descobreix aquella noia que té una essència especial, amant de la natura i les coses senzilles fora dels luxes i les comoditats que sovint les persones de ciutat tenen per habituals.

    Esperarem la segona entrega! jejejeje

    que vagi bé aquest pont!

    ens veiem dilluns,
    Gemm@

  • Un bell entorn![Ofensiu]
    Unaquimera | 09-10-2006 | Valoració: 10

    El teu relat ( i la teva biografia ) m'ha provocat reviure records d'aquesta illa que sembla que estimes molt i de la qual jo em vaig enamorar perdudament quan la vaig descobrir i explorar: suposo que no cal que t'enumeri tot el què em va captivar d'ella... prou conscient deus ser tu dels seus encants. Passo, doncs, a parlar del teu text.

    Bona prossa! Lleugera, ben redactada, no t'emboliques i dius el que vols dir.
    Amb mà ferma, situes els personatges, l'acció, les circumstàncies, saltes en el temps endavant i endarrere fins a emmarcar perfectament el present... i llavors, s'acaba!
    Oh! Has deixat a la lectora enganxada... és cert que hi ha prou elements per imaginar la continuació, però... la escriuràs? M'agradaria llegir-la...

    Mentre espero saber de tu, t'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert!
    Confio que la rebis de bon grat i que el contacte no acabi aquí, sinó que continui, com el relat...
    Unaquimera

  • m'ha agradat, però ja m'ho explicaràs... :P[Ofensiu]
    Pandita | 05-10-2006 | Valoració: 10

    uouuu!!! m'ha agradat, i tens tota la raó quan dius que Menorca és preciosa. Sempre que hi he estat, he quedat meravellada de les platges, els poblets, i tot.
    La història és bonica, i a veure si ja fiques la continuació!!! I també demà ja xerrarem, m'has de contar la segona intenció que hi ha amagada... jejeje k tu i jo ens coneixem eh???
    Wenu xiketa,... enhorabona i fins dma!!!
    aida

  • jaumesb | 03-10-2006 | Valoració: 10

    he nedat mirant una ratlla negre al terra de la piscina, aqust juliol a menorca nedava mirant peixos i seguint-los

  • Perdó!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 03-10-2006

    "historieta" sense accent! (Quin despiste que estic feta!)

  • M'he quedat...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 03-10-2006

    ...amb moltes ganes de saber com acabarà aquesta històrieta ubicada a la teva estimada illa... T'aniré llegint per a saber més...

    Petonets, al·lota!

    Sol_ixent

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

34532 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.