Cercador
Menjo llum astral
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Fa el ple, la lluna llunaia llunoia llunó. Et demana ser admirada i no calia, que tu ja ho vols. T'asseus al balcó i el fred dels rajols fa conjunt amb la blancor del satè·lit, punt de llum en la gran ecografia del cel. Il·lumina les entranyes que habita i li endevines una cara múrria que t'agrada. T'hi estaràs una estona gaudint del que t'ofereix: el dibuix de la seva rodonesa; les imatges que et confessa en el seu dins i que allibera en mil cràters massa lllunyans; la subjugació de les seves criades de núvol que l'acaronen, hi juguen a fet i amagar i, quan està cansada, l'acotxen sol·lícitament taral·lejant dolces melodies que els bons somnis han de menester.
La llum lunar és per ser menjada i te n'has fet un fart. T'aixeques. Entres a la cambra i t'estires al llit i, per fi, dorms.
Fa sol, el sol solíssim solàs soló. Et demana, en aquella hora matinera gallcantada en què encara ni fa mal ni quasi escalfa, que te'l miris, que te'l miris. I no calia, que ja ho vols. T'estàs al balcó, dempeus, i mires fixament en direcció a ell. El cercle solar projecta llum de vida i les teves ninetes són dos sols petits que van a escola. El sol no té cara en la fosca i, si els núvols de la nit s'espesseeixen i l'atabalen, riallers o guerrers, pot esberlar-los, segons com i segons quan, que a vegades s'apunta a l'enjogassament. T'hi estaràs una estona enfocada cap el sol i els xiscles dels ocells t'omplen les orelles i el cervell i donen ales a mil idees que no són de bleda assolellada.
La llum solar és per ser menjada i te n'has atipat. Tanques els ulls per acabar l'àpat. Entres a la cambra i et vesteixes. Dia engegat.
La llum lunar és per ser menjada i te n'has fet un fart. T'aixeques. Entres a la cambra i t'estires al llit i, per fi, dorms.
Fa sol, el sol solíssim solàs soló. Et demana, en aquella hora matinera gallcantada en què encara ni fa mal ni quasi escalfa, que te'l miris, que te'l miris. I no calia, que ja ho vols. T'estàs al balcó, dempeus, i mires fixament en direcció a ell. El cercle solar projecta llum de vida i les teves ninetes són dos sols petits que van a escola. El sol no té cara en la fosca i, si els núvols de la nit s'espesseeixen i l'atabalen, riallers o guerrers, pot esberlar-los, segons com i segons quan, que a vegades s'apunta a l'enjogassament. T'hi estaràs una estona enfocada cap el sol i els xiscles dels ocells t'omplen les orelles i el cervell i donen ales a mil idees que no són de bleda assolellada.
La llum solar és per ser menjada i te n'has atipat. Tanques els ulls per acabar l'àpat. Entres a la cambra i et vesteixes. Dia engegat.
Comentaris
-
Ai, MenA[Ofensiu]Mena Guiga | 04-06-2012
I quan acabo i poso "i, per fi, dorms." després posa DIA ENDEGAT. Perquè el relat acaba amb DIA ENGEGAT i, mira, queda millor, més rodó.
M'ho autodic out of.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436317 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com