Cercador
MENJAR-TE
Un relat de: louise- Compartir:
Gust de la teva pell a la meva boca,
olor d'espècies exòtiques
que varen amanir-me tota
fent-me florir voluptuosament
per tenir-te sempre amb mi,
encara que no hi siguis,
perquè tinc la teva olor,
la olor de la teva pell
barrejada amb la meva
i el gust a la boca,
i ganes de tornar-te a menjar.
Comentaris
-
Preciós.[Ofensiu]bufanúvols | 12-11-2008 | Valoració: 10
,
-
M'ha agradat molt!!![Ofensiu]NASIO | 25-04-2007 | Valoració: 10
La veritat és que en calent està molt be disposar de records propers, però amb pas el temps les passions i sentiments s'esvaïxen i són subtituides per un sentiment més dolent i fastigós: l'enyorança. Què li hem de fer!!! Gràcies per fer-me gaudir una estoneta!
-
Si![Ofensiu]NASIO | 25-04-2007 | Valoració: 10
A banda de ser un poema preciós, hi és real i dolç. Gràcies per fer-me gaudir una estoneta!
-
el record...[Ofensiu]drocera | 28-01-2006
sembla transmetre el record d'una relació perduda, algú per qui senties una gran passió malgrat us heu separat...
És?
O és fruit de la meva imaginacio?
a reveure -
Ei![Ofensiu]Ze Pequeño | 20-01-2006
Ai el desig...
Aquell desig inacabable. Apurar la memòria de les mans fins la darrera gota, per tal de retenir aquell tacte tan especial. Retenir a la memòria aquell gust tan únic i diferent, retenir l'olor del desig i l'amor, i a les nines no veure més que aquella bella imatge.
Et teu poema se'm presenta molt carnal, sensual. És com un gran desig que acaba i recomença.
Bon poema!
Una abraçadota!
Salz.
P.S. Quin bon àpat, que aprofiti!! He he he... I gràcies infinites pels teus comentaris!
Valoració mitja: 10
l´Autor
3 Relats
13 Comentaris
4869 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Vaig néixer a l'octubre del 1962 a Girona.Admiro totes les expressions d'art com a comunicació, com allò que queda un cop has deixar enrere l'ignorància que et feia creure en Deu o en els polítics...jaja....molt més espiritual que cap religió, més honrat que cap persona, més màgic que cap misteri i més real que la ciència...
A més d'escriure, també gaudeixo molt amb la fotografia, no ent tinc ni idea de la teoria, però em surten fotos maques que m'agrada compartir.
Em sento com a casa a dins l'aigua, tinc la sensació que un día d'aquests hi podré rspirar i tot. Em calma de qualsevol tensió.
M'encanta caminar descalça i la sauna.
Intento practicar la meditació diariament, funciona.
Estic en un moment de canvi, no sé encara on em portarà, pot ser un principi o un final, tant se val.
Busco fer amics per passejar de costat aquest últim tros de camí de la vida, que vull que sigui el millor.
Gràcies pels vostres relats.