Menjar pel coco

Teníem lectura per estona, ens fèiem un fart de llegir.
Llegíem per tenir cultura, com quan alimentes l’esperit.
L’esperit estava ben alimentat i teníem criteri.

Menjar vitamines pel coco, que és l’aliment més bàsic.
És com quan la font d’alimentació és corrent continua.
És com quan l’alimentació és una font continua de nutrients.

Teníem lectura per anar digerint, ens afartàvem de contes.
Llegíem per saber més, com quan fas un àpat quan tens gana.
L’esperit estava ben nodrit i teníem raons.

Menjar vitamines pel coco, que és de les millors activitats!
És com quan de la font brolla aigua sana i ens refresca el clatell.
És com quan el berenar sacia la despesa d’energia una tarda de joc.

Teníem lectura com a deures, ens tocava cada dia.
Llegíem per aprendre, com quan assisteixes a una conferència.
L’esperit ho agraïa i ens omplia de satisfacció.

Menjar vitamines pel coco, que és allò que ens fa persones.
És com quan un doll de lletres pul•lula pel cervell.
És com quan les estructures mentals adquireixen noves interpretacions.

Teníem lectura per anar assolint coneixements, encara ara els assolim.
Llegíem per saber de l’altre, com quan et diuen què deia aquell savi.
L’esperit es manifestava equànime i esdeveníem part del tot.

Menjar vitamines pel coco, que és construir persones i personalitats.
És com quan construeixes quelcom i acabes la teva obra.
És com quan els teus constructes són més elaborats i precisos.

Teníem lectura per discórrer, com la llei de l’aprendre i el desaprendre.
Llegíem per ser persones, com quan els joves esdevenen adults.
L’esperit gosava joiós enaltint la lectura i es promovien lectors nous.

Menjar vitamines pel coco, que és l’art d’alimentar la fam de la ment.
És com quan la fam t’empeny a saber més i més, sense límits.
És com quan indagues en la veritat i els principis del món i l’univers.

Teníem lectura per saciar l’intel•lecte, com no podria ser d’altra manera.
Llegíem per créixer espiritualment, com quan la persona madura.
L’esperit aprenia sobre la marxa i, sobre la marxa, desaprenia.

Menjar vitamines pel coco, que és créixer en saviesa i coneixement.
És com dir que el saber diuen no ocupa espai, sinó que omple el temps.
És com quan et preguntes sobre l’origen de quelcom que estudies.

Teníem lectura per omplir el temps, com quan tens quelcom entre mans.
Llegíem per dedicar-nos a l’anàlisi sobre la casuística d’allò que amoïnava.
L’esperit se sentia atret per arribar al fons de tota qüestió.

Menjar vitamines pel coco, que la mateixa línia vital t’hi duu.
És com quan la inèrcia fa voltar la roda amb la força de la gravetat.
És com quan el fet de ser una persona et comporta drets i deures.

Teníem lectura per compartir, i així, aprendre uns dels altres.
Llegíem tots una mica, per fer més plural el fet de llegir.
L’esperit agraïa el fet de sentir-nos part d’una comunitat.

Menjar vitamines pel coco, que és allò que et donarà ales.
Serà com quan algun dia la gent entri en raó i abandoni la violència.
Serà com quan el fet de llegir als altres ens aporti pau a la humanitat.

Tindrem lectura per estona, malgrat Ray Bradbury ho hagués qüestionat.
Llegirem els clàssics, presents i futurs, per saber més del nostre planeta.
L’esperit humà evolucionarà, quan llegir sigui inherent a la humanitat.


__________________
espurnes de llamp!