MENJACORS

Tot plegat va començar un dimarts de febrer, el dia que el drac Menjacors, feroç rèptil ignífer, va dir prou i va sortir al carrer disposat a tot. Estava cansat de menjar bledes i espàrrecs, perquè la carn va tan cara, darrerament, i no és fàcil trobar blanques cuixes de donzella, no senyor, ni ditets de monja, tan fins i cruixents, ni tan sols no es pot fer una nena al forn sense els permisos corresponents, i ja no parlem de tastar el plat més exquisit de tots: el cor de dona, la més dolça vianda. Ai! el nostre pobre drac se sentia maltractat per la conjuntura econòmica (què es pot fer, digueu, amb un sou de drac auxiliar de segona categoria, cremant residus en una deixalleria vuit hores al dia més hores extres?) i a més estava totalment desorientat per la crisi de vocacions (on trobar, avui dia, noietes amb certificat de virginitat, com antany?). El pobre Menjacors, ja ho veieu, es veia abocat per les circumstàncies a seguir una estricta dieta vegetariana.
Però ah, la seva resistència gastronòmica tenia un límit, i aquest límit es deia Amanda Elisenda.

Princesa Amanda Elisenda, per ser exactes. Filla d'una reina amant de les telenovel·les sud-americanes (d'aquí el seu nom), l'encisadora i feliç Amanda Elisenda gaudia de les seves afeccions lliurement o, com deia el seu pare, "És que no fots brot, filla meva!". Aquell dimarts va sortir de casa per anar a veure un aristocràtic besavi llunyà, el rei babau Gripau, que vivia al Palau Blau. La visita tenia el filantròpic objectiu suplementari de valorar el luxós edifici, amb vistes a una campanya nadalenca de mobbing, en cordial complicitat amb una immobiliària afí.

En tombar una cantonada, per imperatiu del guionista (anomenat literàriament atzar), es van trobar cara a cara. Després del xisclet reglamentari i d'un ràpid control a l'estat del seu impecable pentinat de perruqueria, la nostra princesa es va desmaiar convenientment entre les potes del drac, que la va segrestar amb intencions inequívocament carnívores i un vague ressò cinèfil de vells films amb goril·la i gratacels. Sense poder-hi fer res, la deliciosa Amanda Elisenda es va veure arrossegada lluny, molt lluny, fins al mig d'El Bosc Tenebrós.com, un complex turisticoforestal de rica biodiversitat natural, malauradament esguerrada per diverses autopistes, dos moderníssims complexos hotelers d'alt standing i un camp de golf en construcció. La princesa i el drac es van perdre en la laberíntica pineda, entre els frondosos xalets i les grans torres d'alta tensió.

Hores més tard, en Menjacors estava molt cansat. Havia esquivat els atacs furibunds de trenta-set galants cavallers, que s'havien congregat en una clariana sorgits inexplicablement de qui sap on amb la cortès intenció de convertir-lo en mandonguilles al crit de "Torna'ns la princesa, sargantana immunda!". Tot i que els cavallers, enfilats en les seves flamants cavalcadures de 500 cc, ja no eren el que havien estat (disset eren alopècics; tres tenien l'armadura hipotecada i un fins i tot duia dentadura postissa i perruquí), el nostre pobre drac tenia molta set, una gran set reptiliana. Així doncs, li va semblar el paradís entreveure entre els arbres d'El Bosc Tenebrós.com una cala d'aigües ennegrides pel quitrà i sorra burta, plena de burilles i condons, on s'alçava un rètol lluminós prometedor que deia "The Sardineta Rància". Era un bar chill out vora mar, en temporada baixa, gairebé desèrtic.

Allí, assegut en una butaca de plàstic com si fos un tron, hi havia en Randy Adrià, hostaler d'ofici, guaperes de vocació. Amb un gintònic a la mà, feia un descans de la feixuga tasca de ser el gurú gastronòmic del moment, l'ànima i amo absolut de l'hostal El Pugui (de "Campi qui pugui", que és el que exclamaven sovint els clients just abans de fugir per cames quan veien a quant pujava el compte). Mentre el drac s'escolava una Mortiz rere l'altra i s'anava desinteressant de les carns tendres de l'Amanda Elisenda a mesura que augmentava el seu estat etílic, en un impuls inversament proporcional en Randy s'anava acostant a la princesa i desplegava successivament el seu somriure felí, les seves dubtoses dots de seducció verbal i el seu irresistible encant de mascle jove i guapo, amb el resultat esperat d'inflamar d'entusiasme eroticosentimental la nostra sexi princesa.

Després d'escoltar la història de l'un i de l'altra, en Randy els va convidar a acompanyar-lo en el seu descapotable fins a El Pugui, on els va assegurar que tots dos trobarien el que tant havien desitjat. Ras i curt. Amb el seu bon nas per als negocis i les seves dots diplomàtiques va fer desistir en Menjacors de cruspir-se el cor deliciós de l'Amanda Elisenda, a canvi de gaudir d'un àpat pantagruèlic totalment gratuït i de la promesa de contractar-lo com a reclam turístic del famós local (qui podria resistir-se a tastar l'inimitable oca bielorussa a la provençal cuinada amb autèntiques flamarades de drac?). Fem tractes? Tractes fets.

Tot just acomiadar-se del feliç rèptil, que ja s'havia entaulat i bavejava a l'espera del primer plat, l'apassionada princesa i l'impacient hostaler van desaparèixer ràpidament d'escena per la porta d'un hotelet acollidor.

I del que van fer aquest parell, me'n guardaré prou d'explicar-vos-en els detalls, que la vostra perversa fantasia ja s'encarregarà d'imaginar-los.

Vet aquí un drac que ha fet un mos i dos nens macos que s'han fos.