M'encantaria conèixer-te

Un relat de: Tanganika
-'M'encantaria conèixer-te'. Escolta, és un bon títol per a una novel·la.

-No he serà pas. Cansa allargar un tema. Sóc d'energia que tira a condensar i amb velocitat, més aviat.

-Així camufles, condemnada autora, un cert tipus de...mandra?

-No pas. És l'allargassament el que em destorba. I ara calla, veu que ets meva i no ets meva. Deixa'm encetar la narració del títol. O no: no vull conèixer-te, a tu no, siguis veu meva o no meva. Opinió: consell, te l'entafores on et càpiga, eh, nineta?

-Aaah, sentiràs ferum de peix, tu que no en consumeixes!

-Són olors de l'edat. I és una fortor que no em desplau. M'hi he avesat. Et recomano que ho consideris. Marxa, obre't de cames i flaira't els efluvis. Bye!

-Uf, amb converses d'aquest tipus...amb converses així...coneixes i et coneixes, sí, tot i que m'ha distret, m'ha desviat, m'ha dispersat del centre. Sort que és fora. Començo:

"Va veure un missatge clar i concís: 'M'ENCANTARIA CONÈIXE'T'. Va voler evitar el somrís, cosa impo impo impossible. Havia gosat proposar-ho, cosa que ella s'havia plantejat unes cent vegades...i contemplà que no. Persones tangiblement distants, analitzà, per més que resultessin atractives (ment i cos i al revés)...allò era solament un món virtual. Com una pel·lícula, com un somni. Fum. Es mossegà els llavis fastiguejats d'òsculs cibernètics (i més). Tenia la llengua exhausta per a mots teclejats. No respongué. Les oportunitats sovint les trobava obstacles si podien arribar a ferir-la, concloïa. Volar lluny del perill...fos desitjable, adorable, fora adjectius hedonistes! Límit, enteniment, s'imposaven. S'emparà amb la cèlebre frase de no sabia qui no sabia on. 'El que hagi de ser, serà'. No havia de ser, el destí se'l marcava ella. Desencisar-se era clau.

-Un encanteri per a no conèixe'l? Segur que n'hi ha, de factibles.

Se li ocorregué trucar per telèfon convencional (cosa que semblava de l'època de les cavernes) la filla de la seva germana.

-Sí, tot igual. La mare no deixa aquell homenot d'aspecte orangutànic que camina fent gambades. Unes manarres, té! Ecs, amb elles la grapeja! I la furga. L'he avisada: si estan massa melosos davant meu...no em veurà més el pèl!

Tenia part de raó.

Per no haver de contestar-la, va dissimular, va fer com si la trucada es tallava i no va tornar a marcar el número. En moments com aquell, un nerviosisme -sense angoixa- requeria desfogament insultant algú. Infal·liblement, Moody Wallen.
-Imbècil, estúpid, Moody Wallen, carallot, imbècil!"


La veu tornà:

-No podries explotar amb els exabruptes contra, per exemple, tot un seguit de personatges de la reialesa?

-No, aquests ja tenen superàvit de dedicades imprecacions. Jo escullo en Moody Wallen. No el suporto. Aquella cara, aquell nas. El detesto, em repugna!

La veu, doncs, impotent, permeté que prosseguís, no s'hi implicà més, que encara rebria.

"En acabat, dalt d'un terrat un pèl perillós que s'enrunava per setmanes i on les branques d'una morera de dues dècades dansaven, una de les fulles del gran vegetal esperava la dona. Sabia que no li encantaria conèixer-la: ja la coneixia. L'estimava. S'acostava, empesa pel vent nocturn, aquella fulla, per adherir-se al rostre femení que gairebé cloïa els ulls, que besava el centre de la fulla, li llepava les nerviacions calmosament, la fulla de relleu dentat, d'olor de prat ignot...exultants, dona i fulla. Parpelles i pestanyes? Si allò eren dues vulves precioses que la fulla tenia tot el permís de seguir-ne els intersticis, amb la bava amb que la dona l'havia impregnat, com un vernís. La punta de la fulla, delicadament dedicant-s'hi.

-Imbècil!- esclafí la dona, alliberant un riure que es desconeixia.- I resulta que li encantaria conèixer-me!?. Si li agrada en Moody Wallen!

Corroborant el judici, la capçada sencera de l'arbre va fer fressa, fressa que engolia. La fulla li embolcallava el rostre, xuclant-li negativitat, excepte que el tal Moody Wallen fos un imbècil, que notava perfectament que era encertadíssim."

Comentaris

  • Bon títol...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-01-2020 | Valoració: 10

    Si era un bon títol per a una novel.la, quasi que la fas... perquè a mi m'ha impressionat com és aquest relat, tan directe i sense embuts.
    Molt bo i amb una indiscutible acció per part teua, on m'has fet sentir-me bé...
    M'ha agradat.
    Una salutació...
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

198 Relats

194 Comentaris

103902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).