M'encanta, germaneta

Bé, Tiamat, Laura... altre cop aquí. (Que pesada la nena, oi? xD)
Doncs que jo també sóc germana petita, com el Sergi, i de veritat que m'he sentit identificada. jeje!!!
Molt i molt bé, noieta. Aquesta web és la canya! De veritat, relatsencatalà x smpre.
I gràcies per regalar-me el teu relat, de tot cor.
Un petonàs,
Segueix escrivint. Sempre. Somrient. Endavant. Fem néixer paraules. Donem vida.
Fins la propera,
AnNna.

Sempre he estat víctima de les actituds que mostres cap a la teva germaneta, donat que jo he estat el petit de quatre germans, així que ara, amb el pas dels anys, i gràcies a tu, he pogut veure que totes aquelles putades eren mostres d'amor...

... o no?

Un poema genial, Tiamat. De debò!

Sergi

Ho sabia.

També ets una gran poetessa,
i com diu Thaís :

que tremolin les parets!!

Jo també tinc una germana i la veritat es que durant tot el poema m'ha recordat moltíssim a ella, totes aquestes situacions que tu comentes m'han semblat tan familiars, tan propies...
Miri per on es miri, és genial, em sigui o no una situació coneguda.
I si realment no et sents identificada com a poetessa...que tremolin les parets quan admetis el teu talent.
De debó, segueix publicant-ne. A més d'un "encantes" sense saber-ho.

He acceptat el teu repte Marc, ja veus :P fas pujar l'autoestima a tothom, de debó
Abans de res, val a dir que ara com ara no estic enamorada de ningú, o sigui que me's impossible que el poema sigui per algú en concret. Això és el que n'ha sortit! Potser quan em torni a enamorar em surten coses més boniques, però crec que sóc romàntica a la meva manera, i la meva manera no és la poesia...



Poema d'amor per a qui el trobi.


Poema sense destinatari,
poema sense parella.

Poema mut,
que no sap què dir.
Poema cec,
que no sap on mirar.

No estic enamorada,
avui,
però si el trobes,
en un racó del tren,
que sàpigues que potser és per tu.

Si quan el llegeixes,
és un poema mut,
perquè no sap què dir,
o un poema cec,
perquè no sap on mirar;

deixa'l doncs,
on l'has trobat.

Però si per tu,
que no et conec,
no és mut,
perquè saps que et parla a tu,
i no és cec,
perquè et mira als ulls;

te'l pots guardar.

I un cop sigui amb tu,
llavors crec que seré capaç
d'escriure un poema d'amor,
amb cara, ulls i cor.

I és que m'encanta com ho escrius.

En el fons estàs enamorada de la teva germaneta;
ho sé!!

( la veritat és que jo no sé res, però,... )

Ara ja amb més serietat en el comentari,
et diré que tu si que saps escriure poemes,
i crec que sovint fas veure que no t'atrauen gaire, però la veritat és que desbordes talent pels quatre costats, fins i tot fent veure que no en saps ( en saps molt ).

Jo et proposo un repte :

el repte és que tu siguis capaç de fer un autèntic poema d'amor ( i no diguis que no, siusplau ).Ei, que la literatura que tu desenvolupes és molt atraient per tots els lectors de la web, i és meravellosa, i flipant, i extraordinària, magnífica,... però seria una manera de dir que ets també, una poetessa.

( per mi ho ets )

UNA ABRAÇADA BEN FORTA TIAMAT!!!
ESCRIU I NO PARIS MAI!!!!