Mènades i satirs

Plou la nit a les copes
i una onada de color carn
s'agita sota el cel.
Els estels ballen
a ritme de sirga
i la Lluna és udolada
per llops i homes.
El vent porta la música
i agita les espurnes
barrejant foc i so
a una melodia subtil,
que es puleix als pins,
s'esmola als xiprers
i pren la pell de les alzines
per, finalment, niar a tots els arbres.
Com mènades i satirs,
volent ser un Dionís pagà,
envaïnt les platges del mig dia,
buscant calor.