Me'n vaig però sempre estic aquí

Un relat de: julieta

Me'n vaig però sempre estic aquí,
tanco els ulls i puc veure
les muntanyes amb un polsim de neu,
el so del vent
córrer entre els carrers
com si fós un esperit omnipresent
a l' interior del meu cap;
ja no puc despendre'm
d' aquesta segona pell
de serenor i tranquil·litat
que m' inmunitza
contra l' stress de la capital.
Entre esglots i
eixugant-me les llàgrimes,
m' adono que la por
no pot ferir-me
si m' alimento dels somnis
que a cada pas es materialitzen
i escolto la veu dels meus amics!


Comentaris

  • tranquil-litats de sentiments compartits[Ofensiu]
    Lèvingir | 04-07-2009

    sempre hi som al costat de tot si ho desitgem.

    Lèvingir

  • Bonic![Ofensiu]
    Ariadna Garrido | 04-07-2009

    O com diríem per ací: boniquet de veres!!
    Em sent totalment identificada, la serenitat de la natura calma l'ànima contaminant de la capital. I els amics, mateixes ànimes en diferents cossos que ens ajuden a mirar avant.
    Gràcies per comentar el meu poema ^^
    m'agrada que t'agrade!!

    Bon vent siga sempre sota les teues ales blanques,
    besets.

    Amira

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: