Cercador
Memoritzar
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Memoritzar un text.... no és el mateix que memoritzar una emoció.
Un text en un llibre... en un diari... escoltat en una obra de teatre... s'expressa, s'escolta... i punt. Una emoció costa més d'esvair.
Una emoció és una barreja de fora i de dins. De dins i de fora. I aquesta és la seva riquesa i el seu misteri.
La ment memoritza. L'emoció sent i complica la "vida" a la ment. És un joc curiós i també enriquidor.
La ment descarrega les seves bateries en records, experiències i el temps passat. En canvi, l'Emoció en prescindeix i viu intensament el moment concret.
Quan memoritzem vestim i a vegades ofeguem. Quan sentim, despullem i rebem tota una càrrega espontània i plena de llibertat.
Una pregunta: Cal memoritzar els sentiments ? Jo crec que no. Sols sentir-los i deixar lloc per a noves sensacions.
A vegades, no deixem lloc a la vida.
Comentaris
-
PRIMER CONTACTE[Ofensiu]joandemataro | 22-04-2010 | Valoració: 9
molt ben expressat joan...ajudes a entendre's a un mateix amb aquestes paraules..et felicito
fins la propera
joan -
molt bonic[Ofensiu]ambelma | 29-03-2010 | Valoració: 10
és cert que el millor d'una emoció és l'instant en el qual la vivim, i que si la memoritzem la transformem i de vegades l'adornem per poder explicar-la un cop sentida.
Però m'agrada recordar determinades sensacions perquè és com reviure-les, com un escalfred per l'esquena.
m'ha agradat la reflexió
besos Joan i gràcies pels comentaris -
Discrepo[Ofensiu]JOANPG | 22-03-2010 | Valoració: 10
En un punt en concret. Quan parles de memoritzar un tex teatral.
Et puc dir que el veritable actor o actriu, ha de posar-se dins del personatge, ha de comprendre el sentiment que l'autor i el director li han ofert per trballar-hi. Un bon comediant no tant sols interpreta sinó que viu les emocions del personatge i si és el cas plora de veritat, riu espontaneament, és bo o dolent segons li toqui i si ha de matar a una persona es mentalitza per fer-ho i l'arriba a odiar.
Un cop cau el telor i s'ha refet de l'esforç, tots són amics o companys respetables.
Perdona'm la pallissa. Joan.
-
Viure[Ofensiu]Fada del bosc | 22-03-2010 | Valoració: 10
Jo no sé memoritzar, jo visc i el que visc si té un sentit busca el seu racó dins la memória.
Un relat que fa pensar i per tant molt bó. -
Sempre amb la solemnitat[Ofensiu]Ariadna Garrido | 22-03-2010 | Valoració: 10
... de qui reflexiona. Sentir un impuls és sempre present, és una càrrega d'energia espontània. El pensament indica raó, assenyala la cultura on hem viscut o vivim i engàbia aquestos impulsos amb faciliatat innata.
Pot ser deuríem deixar córrer l'aigua d'aquest riu de sensacions, canalitzar amb la raó però ser coherent amb el sentiment. O pot ser no...
Gràcies!Besets!
Valoració mitja: 9.5