Memòries

Un relat de: Sareta_16

Calaixos buits de memòries llunyanes,
Temps mereixedors del millor poema mai construit,
Records sorgeixen a la llum encegant-me amb la seva esplendor,
Donant pas a moments nostàlgics i melancònics,
Temps oblidats en els què erem dos enamorats,
On saborejavem el temps que compartiem, palpant cada instant
Impregnant-nos de felicitat que es quedava colgada en l'eternitat…

Esmorzavem alegria i berenavem somriures,
el nostre aliment era l'amor que ens teniem lun a laltre,
Bebiem incansablement d'aquest sentiment sense saturar-nos,
sense poder deixar d'estimar-nos,
sino que dia a dia aquest esdevenia més potent,
un cúmul de sentiments d'amor, carinyo i adoració barrejats
formant la fòrmula exacta de l'amor...

Nosaltres erem la personificació d'aquest,
Sense conèixer el dolor del desamor,
Sense pertànyer al amor no correspost,
Vivint en un mòn que ni el mòn de la fantasia
Podia imaginar…

Aquelles tardes abraçats despedint el sol,
Acabant un dia tan bonic o més que l'anterior.
Despertars veient la teva dolça cara,
On tu amb un plàcid somriure dormies,
Em podia quedar hores miran-te,
Observant la teva inocència i dolçor,
On el temps no avançava i era indefinit...

Quantes voltes pot donar la vida,
Ahir i eres avui ja no hi ets,
I jo per primer cop sento la cara oculta de lamor,
El dolor...
Ja són tantes les postes de sol sense la teva presència,
Tants despertars amb un buit al costat del llit,
Tants moments on només la meva memòria et manté viu…


Comentaris

  • La cara fosca[Ofensiu]
    Seny i Rauxa | 01-12-2007 | Valoració: 9

    Ningú adverteix de que existeix aquesta cara oculta. Simplement hi és, esperant una espurna de decepció, de desconsol, per aparéixer, per fer-te entrar al joc del desamor.
    I passar els dies, anar passant aguantant aquest dolor, destrossant allà per on passa les gotes d'esperança, fins que formi part de tu, i poc a poc l'amaguis i el guardis ben endins del teu cor, per a que, quan de nou arribi el moment, surti a la càrrega, preparat com estava, a donar una lliçó.

  • Records...[Ofensiu]
    Sanke85 | 10-04-2005 | Valoració: 10

    Cruel destí el que ens separa del nostre amor, cruel amor que marxa sense causa aparent... cruels records que perduren en la nostre ment...

    Mirem el costat positiu, sempre n'hi ha un, per més petit i insignificant que sigui, sempre n'hi ha un... tot és questió d'analitzar la situació...

    Segueix escrivint, endavant!

    Una abraçada:
    Sanke85

  • torna a navegar[Ofensiu]
    fill de les ombres | 01-04-2005 | Valoració: 9

    sembla mentida que tinguis només 16 anys i coneguis i descriguis amb aquesta intensitat i aquesta autenticitat l'amor.

    m'ha encantat aquest poema, crec que tots i cadascun de nosaltres, al llarg de la vida l'escriu en el seu cor pero t'agraeixo que tu hi hagis trobat les paraules.

    segueix endavant!
    torna a navegar, ítaca t'esta esperant

  • aix...[Ofensiu]
    Pluja | 01-04-2005

    un poema preciós!! Però que els records passat no t'impedeixin veure les llums futures!!

    PD: tant les classes de mates com les de física... jo també les aprofitava de maneres semblants!! :)

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

51736 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...