Memòries d'un pèsol mig cuit

Tinc un problema. El meu psicòleg diu que no és greu però que tindria que fer-m'ho mirar. Diu que tinc doble personalitat. Amb lo car que està tot i jo amb doble personalitat.. El problema és que no sé quina de les dues és bona. Per una banda tindria que ser una persona adulta, amb ambicions i ètica d'acord amb els temps que corren. Per altre banda, crec que soc un pèsol mig cuit. Si, ja sé que és una doble personalitat una mica ximple però no puc evitar-ho.

Tinc tendència a creure que soc el pèsol però, per altre banda tinc aptituds adultes com escriure i preguntar-me coses. Inclús penso. I com deia aquell filòsof llavors existeixo. Però, en quina forma? Quan em sento un pèsol mig cuit, em sento tou, petit i soc feliç. tot i tenint psicòleg. Cap pèsol en condicions te psicòleg. Depen del prisma amb el que miris el món canvia radicalment. Quan soc un pèsol passen coses meravelloses. Potser no us ho creureu però ser un pèsol mig cuit te moltes avantatges. Per exemple no tens que preocupar-te de pagar hipoteques. A cap pèsol li donen hipoteques. L'explicació és ben senzilla: el sou mig d'un pèsol mig cuit està per sota del salari mínim interprofessional. Un pèsol mig cuit viu feliç la seva vida de pèsol. En canvi jo, com a persona, no valg gaire. Tinc hipoteca i no creieu que cobro massa més que el salari mínim interprofessional. Estic convençut, com a persona no soc feliç, prefereixo ser un pèsol mig cuit. Demà mateix ho deixo tot, la casa, la dona, la feina...però, què estic dient? Estic sonat! Qualsevol amb dos dits de front sap que un pèsol mig cuit no te futur. Déu meu no se que fer!

En cap cas...Eh!, però que fan! Deixeu-me acabar! Això va en contra de l'estatut dels treballa...



Els moderadors demanen disculpes al lector i li aconsella que passi pàgina. Ens hem vist obligats a aturar al nostre company per esquizofrènia aguda creient-se que era un pèsol mig cuit. Quan tots sabem que és un tomacó i que nosaltres, com a rovellons que som, excepte l'administrador que és una carxofa, es destrueixi la nostre imatge, que dit de passada, li falta un regada.