Memòries d'un fetus en gestació

Al principi no hi havia res. Tot va començar amb un fet fortuït. Dues cèl·lules que vagaven lliurement, preparades per la seva aniquilació, van coincidir en el moment just i oportú. Van unir-se en una fusió sublim, màgica. Dues entitats amb identitat pròpia que es sacrifiquen i perden la seva individualitat en pro d'una entitat més gloriosa, magnífica i grandiosa: una nova vida.

Les primeres dues setmanes va tenir que superar un seguit d'etapes dures i laborioses. La divisió del seu tot en múltiples replicacions va ser una tasca difícil i delicada però, afortunadament, el cos que l'acollia va resultar adient i l'atzar li va resultar favorable. Va aconseguir el seu primer objectiu sense massa esforços. En aquest punt va complir els seus primers catorze dies de vida i ja podia sentir-se una mica més relaxat, però no podia baixar la guàrdia perquè ara començava la següent etapa i, en aquesta, s'hi jugava la seva continuïtat i la qualitat d'aquesta. Encara no sabia en què es convertiria, en aquells moments tant li feia, sexe masculí o femení, en el seu entorn immediat no era important aquest detall, l'únic que importava era sobreviure i passar a la següent etapa. El temps va anar transcorrent i, no sap ni el com ni el perquè, però de cop i volta sent alguna cosa, això el sobresalta i el desconcerta. No entén què està passant, el buit infinit que l'envoltava ha desaparegut, nota que hi ha quelcom tot i que no és capaç de discernir entre cap de les sensacions que experimenta. No ho pot entendre però el que li ha succeït és l'adveniment de la tercera etapa del seu procés de creació. Acaba de complir vuit setmanes de vida i no les ha pogut apreciar, han passat molt ràpides, molt fugaces. Però ara tot comença a canviar, comença a percebre petites alteracions i estímuls que el fan sentir a gust i en pau; decideix no fer res i deixar-se endur per totes aquestes sensacions meravelloses. Sent que tot anirà bé, que una força superior a ell el guia i el protegeix de qualsevol possible complicació, així que decideix deixar que aquesta força faci el seu treball mentre ell descansa plàcidament. (Vol estar en plenes condicions pel dia de la seva gran aparició).