Memòries d'un encenedor

"Foc si us plau" i llavors entro jo en joc, la situació pot ser variada: un bar, al carrer, a la parada del bus, a la discoteca, a les infinites sales de fumadors…Però la frase sempre sol ser la mateixa "foc si us plau" amb els diversos complements i variants. I és que la meva professió avarca molt més que el simple fet físic de proporcionar flama a algú per encendre una cigarreta, la meva feina té una implicació social, psicològica, ajudo a les persones a integrar-se dins un nou grup, a lligar, és a dir, que sóc un pretext perfecte per a iniciar relacions entre dos perfectes desconeguts. Cal dir però que una condició implícita és que els dos han de ser fumadors, està clar, o si més no fer-ho veure però ja em diràs tu qui és tan imbècil d'embrutar-se els pulmons per ser acceptat socialment. ( en fi, això serien figues d'un altre paner).
Així doncs la meva vida no és gens avorrida, mentre espero el meu amo definitiu o si més no legítim (perquè m'ha passat, això de definitiu no se sap mai). Em vaig fixant en les persones que entren a l'estanc i miro d'endevinar si són candidates per comprar-me i si em triaran a mi tot i que no tinc un color gaire alegre i sóc dels massa barats. És impressionant la quantitat de fumadors en aquesta i les diferències a vegades abismals entre ells. Tot i així tenen almenys una cosa en comú, fumen, sigui per la raó que sigui. Però bé aquí el protagonista sóc jo, no gaire atractiu però força interessant, si més no per l'experiència que puc arribar a acumular al llarg de la vida. De fet és com una loteria on tant et pot tocar una vida molt emocionant com una de molt monòtona, tot depèn de si l'amo legítim que et toca és despistat o no, amable o no, generós o no...factors d'aquests que diferencien l'espècie humana sigui per bé o per mal.
Jo fina ara he tingut sort, he passat per mans molt interessants. Primer un despistat jove estudiant que quan el veus penses "mira, el graciós de la colla, llarga vida m'espera: nits de tocar la guitarra, nits de nervis pre-exàmens, nits de festa desenfrenada...". Però va resultar ser més ensopit del que en un principi m'havia imaginat. Massa tímid tant amb els nois com amb les noies. Es deia Tomàs i m'utilitzava molt els primers dies perquè estava nerviós perquè havia conegut una noia i no sabia molt bé com actuar i es passava nits senceres despert i fumant a fora el balcó fins que un dia les veïnes del costat feien una festa grossa i en veure'l tant sol ens van convidar. I en un atac impulsiu en Tomàs va acceptar la invitació si més no per anar a ofegar les penes. Va ser el meu dia de sort. Em vaig quedar allà a aquell pis, abandonat per unes noies damunt una tauleta, camuflat entre gots de plàstic buits. L'endemà dia de ressaca vaig continuar abandonat unes hores més fins que les noies es van llevar per fer neteja. D'en Tomàs ni rastre. Ja era història per a mi. La nova situació no pintava malament però la meva energia s'estava apagant. Sort que una de les noies era així ecològica i em va agafar amb aquelles mans tan fines i tant suaus i em va carregar. M'hi trobava molt bé amb ella, era delicada i no se'm oblidava mai enlloc. Ja es veia que tenia un gran cor. Era generosa amb els altres i sempre tenia un somriure a punt, fins i tot els pitjors dies. Amb ella vaig visitar molts llocs interessants, vaig enriquir-me culturalment. Plegats vam visitar museus, edificis emblemàtics de Barcelona primer i després vam estar una setmana a Londres. Seguidament vam arribar a Escòcia, un lloc preciós amb els llacs, les muntanyes...Però tot i així vaig tornar. Em tractava tan bé!
Però un bon dia hi va tornar a haver una festa d'aquelles sonades al pis i vaig tornar a quedar aïllat de la meva mestressa. Primer vaig pensar que si em quedava amagat potser podria passar desapercebut i tornar a trobar-me amb ella, però la sort no em va somriure aquella vegada i ja no la tornaria veure mai més. Em va recollir la més boja de la festa, una tia que encara no sé si allò que duia posat era un vestit o un triquini. Era "despampanant" tot sigui dit i estava completament sonada. Em va agafar d'una volada, precipitadament, amb ànsia de fer-me servir. Gairebé desesperada per a encendre's una cigarreta. Ja es veia que a allò pintava totalment diferent al que havia viscut fins llavors. Doncs tal com havia entrat a al vida de la meva segona mestressa n'havia sortit, en una festa.
Més tard vaig descobrir que la meva nova propietària sempre vestia amb el mínim de superfície del cos tapada. I de triquinis d'aquells en tenia una bona col·lecció. Era tant diferent de l'anterior, aquesta era ambiciosa, avariciosa, coqueta i presumida. Tot el que guanyava al més s'ho gastava en roba i complements. També una bona picossada en maquillatge i una petita petita part en menjar. Sort que la seva mare li cuinava molt. Jo no entenia com em conservava tant de temps i a més em feia servir. Si jo era un encenedor de segones, sense glamur. La paraula glamur no sortia al meu diccionari fins que la vaig conèixer a ella. En fi, potser era un element per contrarestar, per de tant en tant retornar-li aquella mica d'humanitat que encara li quedava. A vegades em mirava com si sentís llàstima no de mi sinó d'ella mateixa, com si es reflexés en mi, un humil encenedor de segones. Aquesta tia resulta que coneixia gent de les altes esferes. Més que gent homes, molts homes amb qui no parava de flirtejar i tenir relacions obsessives i excessives. Sovint eren homes casats, estirats, arrogants que no la tractaven massa bé. Però ella estava massa enganxada al sexe sense compromisos, al sexe per sexe. Quan m'utilitzaven aquells homes em sentia brut i sentia ràbia per no poder escollir qui em pot utilitzar i qui no. Eren moments d'aquells en què ets sents impotent i t'acabes enfadant amb tu mateix i no saps ben bé perquè. Llavors comences a cagar-te amb el món sencer a voler arreglar-ho tot en dos minuts. Després veus que és impossible, et tornes a sentir impotent i tot això només per un porc d'altes esferes que t'està utilitzant per encendre's un puro d'altes esferes que fa més pudor que les escombraries de la cantonada. Total que t'entra el mal rotllo i tens ganes de marxar d'allà i ella sembla entendre'm a la perfecció. Agafa els trapaus i fot el camp d'un cop de porta després d'haver intentat parlar d'ella mateixa amb els del puro que pel que sembla li fa més cas al puro d'altes esferes. Un dia aquesta noia que semblava no tenir cor, es va enamorar d'un paleta i jo vaig passar a un segon pla. Estava tan enamorada que no pensava ni en fumar ni en menjar. Després tindria un desengany molt gran però això ja no és cosa meva perquè allà els vaig deixar, al seu niuet d'amor. Vaig passar a ser de la seva veïna de dalt, la Rosita que era una quarentona separada a qui li anava la marxa i no trobava ningú que la satisfés perquè el seu primer marit era una màquina sexual i mai més havia trobat algú com ell. Quina pena! Li havia explicat moltes vegades a la seva filla que vigilés amb es homes però anava pel mateix camí. Els testos s'assemblen a les olles! En aquella casa no tenies temps per avorrir-te. Passava de tot. Hi havia festes cada dia amb gent estrafolària, orgies... I jo per allà al mig veient tites, conys i tetes. Ooohhh que bé vaig estar allà durant mig any, mig any! Però al final aquella vida no m'agradava. No m'omplia (sóc un encenedor de fet) i vaig decidir marxar amb el primer que passés. Va resultar ser un jove ben plantat que no sabia què fer amb la seva vida. Estava acabant la carrera i no sabia per on tirar. De fet jo no tenia clar com havia anat a parar en aquell pis de gent perversa. Potser pels diners, potser portava una doble vida de gigoló per pagar-se els estudis. Més tard vaig descobrir que tenia raó i a més a més tenia una línia eròtica muntada. I era bo, tenia una veu molt sexy. Sabia explotar les seves qualitats. Tot i els diners se sentia buit, igual que tota aquella gent del pis. Quan va acabar la carrera va decidir anar a voltar món perquè el seu cos i la seva ment ho necessitaven. Va començar per Tailàndia, un lloc ben diferent per trencar els esquemes concebuts fins llavors. I jo fidel a ell també a voltar món perquè la meva ment i el meu cos descolorit i usat ho necessitaven també.
En aquell llarg viatge vaig aprendre que no només serveixo per encendre cigarretes sinó que se'm pot fer servir per encendre foc, per il·luminar, per arreglar coses, per cuinar, per encendre espelmes en un sopar romàntic... en aquell viatge vaig créixer com a encenedor (de segones) que sóc. I em vaig adonar que no cal ser un "zippo" per viure amb grandesa.