Memòries - Cohete amarillo

Potser consisteix en adonar-se que els moments realment són unics i finits. Que són el que són.
Que mai ens tornarem a veure...Encara que el cor ens digui que estarem units per sempre. Doncs plorem i ens perjurem que ens escriurem. El més sincer que puc dir-te..És que gràcies i que mai t'oblidaré, i encara no ho he fet.

Canviaries res del que has viscut sabent que no és etern?
-No
No t'has decebut ara que veus cada cop més clar que no es repetirà?
- Ara veig...que ho he viscut tan intensament perquè ho he viscut com si fos etern, per això ho he viscut enterament feliç. I he plorat amb l'ànima en dir adéu a aquest insant...De fet, podríem viure cada moment intensament i després, plorar una mica...És una manera de rendir culte al moment...O bé somriure i sentir-te al setè cel.



_______________________


Tinc una amiga. Una mica bruixa. Que apareix de sobte, i s'atança a poc a poc, com la olor d'un que s'escapa d'una pastisseria. Perquè també és dolça. I una mica bruixa, En el bon sentit. Sembla que no tingui misteri. Però és una mica bruixa. Ho sé. Tornant a aquella flaire, és inesperada, però profundament agradable. I t'omple. Moltes vegades no et cal ni tastar el dolç. En tens prou amb ensumar-lo perquè t'engresqui de tornada cap a casa. I perquè és una mica bruixa, apareix en el moment precís.
És fantàstic. I especial. És com una mica de br