Memòria

Un relat de: dacar

"Ignora el revers: aquest post-it és pel sopar: a les nou vindrà l'Imma". És el que deia el post-it que tenia a la mà. Sonava el final de la darrera cançó del cd de Joe Cocker, i eren les nou. Havia tingut aquell paper a les mans durant la darrera hora. Havia posat altres papers-recordatori al mirall del lavabo per quan sortís de la dutxa saber per a què es dutxava. Tenia un greu problema de memòria: havia de deixar-se notes per tal de no perdre's en el buit que se li feia al cap cada pocs minuts.

Va agafar el telèfon i va sentir rialles de dona."Has tornat a perdre. Sopem a les nou, d'acord? Ja et passaré a buscar". Era l'Imma. Va mirar el post it que duia a la mà, hi deia "Agafa el telèfon", sense saber com havia arribat allà. Mentre feia callar la ràdio, premia "play" i començava a sonar el cd de Joe Cocker, va aprofitar el dors per apuntar-hi la cita, i, per no fer-se un embolic amb el revers escrit, va anotar "Ignora el revers": aquest post-it és pel sopar: a les nou vindrà l'Imma".

Buscava i buscava i no trobava el bloc de post-it. Maleïa aquell desordre a casa: com més necessitava trobar una cosa, més difícil es feia trobar-la. Es desesperava quan, de sobte, es va sentir alleujat, com si l'angoixa que li oprimia el coll s'evaporés. Havia oblidat què buscava i per què. Llavors va sonar el telèfon. Es va adonar que tenia la mà ocupada amb un paperet, un post-it que deia "Agafa el telèfon". Va agafar el telèfon i va sentir rialles de dona.

La porta es va tancar i ell va mirar al seu voltant cercant el bloc de post-it. Si no ho apuntava ràpid ho oblidaria. Però no era al seu lloc. Va remenar calaixos, munts de revistes de motor, i no apareixia. S'esverava per moments i l'estrident música de la ràdio no ajudava gaire. Ja només volia trobar un tros de paper per escriure-hi. Buscava i buscava i no trobava el bloc de post-it.

Ella se'n va anar rient, saludant-lo amb el mòbil a la mà. "Ja veuràs com guanyo jo altre cop". I ell li deia convençut "ja veuràs com no: aquest cop, el sopar el pagues tu". L'Imma anava cap al seu cotxe. La porta es va tancar i ell va mirar al seu voltant cercant el bloc de post-it.

"Què t'hi jugues a que d'aquí a tres minuts et truco per telèfon i l'agafes?". "Un sopar". "Fet", va acordar l'Imma". "No l'agafaré", va dir ell, convençut. "Sí que ho faràs. Et trucaré i agafaràs la trucada. I hauré guanyat", deia l'Imma, però ell negava i negava amb el cap. Ella va agafar el bloc de post-it, en va escriure un, "Agafa el telèfon", li va donar i, dissimuladament, es va guardar el bloc a la bossa. Ell el va llegir, "si, és clar. I jo l'agafaré, saps?", deia ell, burleta. Es van acomiadar. Ella se'n va anar rient, saludant-lo amb el mòbil a la mà.

"Promet-me que anirà bé", li va dir ell, mirant-la als ulls. Ella li va agafar la mà i li va prometre que l'operació aniria bé. "Ens ho han explicat molt bé, t'operarà el millor neurocirurgià i ja no tornaràs a tenir lapses de memòria: tot anirà bé". Ell es va tranquil.litzar. Ella seguia dient "El que passa és que ja no serà tan divertit". "Clar, és molt divertit veure el pobre desmemoriat com ara diu "blanc" i als dos minuts diu "negre", oi?". Ella reia i assentia amb el cap. "Però t'oblides que tinc els meus mètodes", va dir ell ensenyant-li un bloc de post-it. Ella el va mirar reptadora: "Què t'hi jugues a que d'aquí a tres minuts et truco per telèfon i l'agafes?".

Comentaris

  • Doncs això, pel final...[Ofensiu]
    franz appa | 13-11-2007

    ...Començo reproduint el final del comentari primer: a veure si no et fas pregar tant, que si no, ens oblidaremde tu.
    Jo també recordo la pel·li, francament bona. El relat li treu dramatisme, i a més vol ser optimista, tendrament optimista amb la ciència. Tant de bo la ciència aconsegueixi acabar amb alzheimers i companyies...
    Un memento molt carinyós...

    franz

  • I tu, qui eres?[Ofensiu]
    Biel Martí | 04-05-2007

    Malhauradament pel relat, esdevé un nou "memento" de forma massa evident: està narrat al revés, com la peli, hi ha el tema de les notes, com a la peli, etc.

    Plantejar-se un relat així, igualment, és difícil, ja que el lector necessita empatitzar amb el personatge i, en el meu cas almenys, es necessita un relat més llarg. crec que com exercici d'estil està força ben trobat i està ben escrit, això sí.

    Biel.

  • memento[Ofensiu]
    neret | 17-03-2007

    a mi també em va encantar la peli... molt original el relat i molt ben estructurat (era difícil explicar la història al revés)

    potser m'hi ha faltat una mica més de suc al gir final... però deixa un molt bon regust... a veure si no et fas pregar tant, que sino ja no ens en recordarem del que escrius

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

178 Comentaris

112532 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.