Memòria fractal de records participats i còctel de mentides divines.

El primer petó en un autobús amb gust d'aquari, molt salat, però artificialment inexpert. Una primera vegada, tranquil·la i assenyada, que no ho va semblar. Estius amb gust de clor i petons que mai tornaran, oblidats, tot i les bones intencions. Companyes de feina més enllà de l'horari laboral, escoltant cassets de música gastats, dins del cotxe, fins a l'alba. Escapades blau marí plenes d'il·lusions mai assolides. Nits de dissabte alcoholitzades i diumenges curts, onírics i avorrits, mentre un cotxe vermell no para de donar voltes perseguint el no res. Dijous llargs, fosos amb caps de setmana viscuts des de la trinxera dels que fugen, infructuosament, de les multituds. Una moto vella per anar a la platja, que no para de fer viatges buits d'oci, mentre el conductor fa cops de cap entre corva i corva. Moltes estrangeres, d'arreu, parlant igual que jo. Més petita, més gran, més baixa, més estona de l'esperada, més curt que de costum i fum, molt de fum, massa fum. Tota l'olor d'una nit concentrada en l'alè del darrer sospir, sense petó, sense llàgrimes, inexpressió terminal. La senzillesa d'una escalfor animal que complica les coses si la neurona s'espavila i desbrossa el mur de males herbes que amaguen els sentiments. Temps, distància, una dutxa d'aigua molt calenta i tots els miralls entelats. Totes les imatges, un dia lúcides, es tornen voluntàriament intangibles i s'allunyen rere la boira d'un vapor d'aigua amb ferum de xampú d'abans. Els ulls vermells, la cara molla, la boca seca i un gust d'all que sempre torna des de l'estomac. Qualsevol cosa que veig, qualsevol cosa que faig, menjo, miro, dic o escolto em recorda a algú. Una acció una reacció un verb un subjecte. Records mal amagats, pel·lícules velles, obres mestres i no, que s'han de tornar a mirar, obligatòriament. No han fugit totes, potser no n'ha fugit cap, algunes segur que sí. Encara continuo esbossant el guio d'històries que mai passaran.